El último desafío
4Valoració

“El último desafío” suposa la tornada al cinema del sexagenari Arnold Schwarzenegger. La darrera vegada que el vam veure en un paper protagonista va ser a “Terminator 3: la rebel·lió de les màquines” (2003). Han passat 10 anys i la màquina s’ha tornat vella però igual de bèstia.

El seu cos ja no és el que era i la seva popularitat tampoc. Sembla que Schwarzenegger n’és conscient i ha decidit que la seva re-entrada sigui per la porta petita. “Ara m’agradaria abordar la meva professió d’un mode diferent, treballar en pel·lícules més petites, quedar-me a un costat i deixar pas als joves. Aquesta és una pel·lícula de Kim Jee-woon, no una pel·lícula de Schwarzenegger. Almenys jo ho veig així.” Una bona manera de desfer-se del mort. I és que s’ha de dir que no esperàvem que el seu retorn fos bo, però tampoc que fos gairebé patètic.

En el film Schwarzenegger interpreta a Ray Owens, un Policia de Los Angeles retirat que ha assumit el càrrec de sheriff en el seu poble natal, Sommerton Junction. Però la seva tranquil·litat es veu interrompuda per la presència en la zona  del foragit Gabriel Cortez (Eduardo Noriega), líder d’un càrtel de droga que pretén creuar la frontera amb destinació Mèxic.

Poques coses es salven en el film, així que començarem per enumerar aquestes per ventilar-les ràpid. a) Schwarzenegger és conscient de la seva edat i en fa broma. b) Les armes encara li escauen com anell al dit. c) El punt gore made in Kim Jee-woon.

Forest Whitaker i Arnold Schwarzenegger a "El último desafío".

Per comentar el pitjor del film podríem estar-hi una bona estona, però intentaré no esplaiar-me. Per començar el dolent de la pel·lícula, un dels personatges amb més poca salsa dels que he pogut veure recentment. Eduardo Noriega/Gabriel Cortez no necessita cap Schwarzenegger, encara que sigui en edat de jubilació, per trobar un contrincant a la seva alçada. Noriega no li arriba ni a la sola de les sabates.

D’altra banda, el guió està és tan inconsistent com mancat d’emoció, per molt que el director s’esforci en moure la càmera i marejar-nos amb el seus zooms. Les actuacions dels secundaris tampoc ajuden, ni tan sols Forest Whitaker se’n salva en el paper del ridícul agent John Bannister. I millor no parlar de la banda sonora.

Eduardo Noriega a "El último desafío".

Per rematar-ho l’excessiu amor a les armes que s’hi respira. Un poble segur és un de ben armat. Que sí, que d’acord, que potser ve al cas si considerem que el film té molts dels ingredients d’un western clàssic. Ara, qualsevol similitud entre Ray Owens de “El último desafío” i en Will Munny de “Sense perdó” és pura coincidència.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies