Continuem repassant els títols que estem podent veure en la tercera edició del My French Film Festival celebrat a la plataforma Filmin. Aquesta setmana us apropem tres llargmetratges: “Una botella en el mar de Gaza“, la historia d’una amistat marcada pel conflicte entre palestins i israelians; “Hábleme de usted“, l’interessant debut en els llargmetratges de Pierre Pinaud; i “Louise Wimmer“, un drama de misèria, desesperació i lluita amb una gran interpretació de Corine Masiero. També repassem tres curts: “El mundo al revés“, “Fille du calvaire” i “Le pays que n’existe pas“.
Una botella en el mar de Gaza
“Una botella en el mar de Gaza” (Une bouteille à la mer), de Thierry Binisti, és una història d’amistat entre dos joves en un escenari molt especial, el conflicte entre palestins i israelians. Tal és una jove francesa que no entén el que està passant en aquests territoris i com és la gent que els odia amb tantes forces. Per aquest motiu llença una ampolla al mar amb un missatge. A pocs quilòmetres, Naim, un jove palestí, trobarà la carta de la noia i tots dos iniciaran una relació a través del correu electrònic, que els farà preguntar-se moltes coses i obrir alguns camins mai somiats.
Binisti ens explica una història que es mou entre el telefilm juvenil i el drama de denúncia, el que deixa la pel·lícula en un territori excessivament indefinit. La història dels dos joves és bonica, evoluciona de manera típica i té un final positiu i esperançador però un punt massa idealista. La denuncia del conflicte en la zona està tractada amb petites pinzellades a partir de l’angoixa que viuen els protagonistes, però no hi ha cap tipus d’anàlisi profunda ni una explicació detallada dels esdeveniments.
“Una botella en el mar de Gaza” és una pel·lícula interessant, un bon exercici de translació d’una història juvenil a un escenari de guerra i odi. És probable que la història no arribi a les cotes de profunditat que serien desitjables però el retrat d’aquests dos joves ens porta una mica d’esperança i ens ajuda a confiar en el futur. D.F.
Hábleme de usted
“Hábleme de usted” és una de les petites joies que hem pogut trobar en aquest festival, una pel.lícula desconeguda, escrita i dirigida per Pierre Pinaud, que amb aquesta fa el salt al llargmetratge després de rodar uns quants curts. El film es centra en la Mélina, pseudònim que porta una estrella de la radio, de qui tothom escolta la veu però ningú en coneix la identitat, que condueix un programa en què es dedica a aconsellar els oients que la truquen amb diversos problemes. A la vida real és la Claire, una dona que de petita va ser abandonada per la seva mare, molt gelosa del seu anonimat, que porta una vida solitària i a qui li costa relacionar-se amb els demés.
Un personatge maniàtic, distant i fred que interpreta molt hàbilment Karin Viard, una prolífica actriu a qui recentment havíem pogut veure en altres èxits del cinema francès com ‘Potiche’, ‘Le Skylab’ o ‘Polisse’. Ella centra una història que Pinaud sap explicar amb agilitat, pols narratiu i acurats plans, acompanyant el drama que anem descobrint a mida que avança el just metratge d’hora i mitja de notes d’humor que la fan molt amena. La bonica i elegant música de Maïdi Roth hi acaba de posar la cirereta. I.M.
Louise Wimmer
Un any després del seu pas amb èxit per Venècia ens arriba gràcies a Filmin el film de “Louise Wimmer”, la contundent estrena de Cyril Mennegun. En ella ens trobem a la seva protagonista, Louise Wimmer, que ho ha perdut tot. El seu cotxe és casa seva amb la veu de Nina Simone com a companyia, no vol donar el seu braç a tòrcer malgrat que ha de malvendre les seves possessions o que coses tant normals per nosaltres com dutxar-se o rentar-se les dents no sempre són possibles per elles. No sabem com Louise ha arribat a aquesta situació, s’intueix un divorci i fills, però l’únic que ens mostra és el seu dia a dia ple de dificultats.
El més destacat d’aquest film és la fabulosa interpretació de Corine Masiero que ens mostra tots els rostres d’aquesta dona: la misèria, la desesperació, els petits bons moments i la lluita. Una interpretació que no va passar desapercebuda per Jacques Audiard que la va triar per la seva “De Óxido y Hueso”, on interpreta la germana de Matthias Schoenaerts. Y.A.L.
Els curts
37 minuts per posar el món cap per baix. “El mundo al revés”, dirigida per Sylvain Desclous, és un drama protagonitzat per Mado, una dona de 56 anys que treballa en un supermercat en una ciutat mitjana de províncies. No és una mala feina però per ella cada dia és una eternitat. Un dia decideix escapar de la ciutat al camp, cap a una petita cada adossada on viu el seu fill, a qui tan estima i a qui veu tan poc. Però més que de la fugida, el film parla del retrobament mare-fill i de tots els sentiments que rebroten. S’ha de dir que Desclous no aprofita gaire els 37 minuts, i en comptes de deixar el món cap per baix, el fa trontollar només una mica.
“Fille du calvaire” és el títol del curt que dirigeix Stéphane Demoustier, però també és el nom de la parada de metro on cada dia Jérôme i Patrick es troben per explicar-se les seves batalletes. Jérôme és jove i ha conegut una noia a la que intenta seduir. Patrick roda la cinquantena i viu a través del seu amic les històries que ell li explica. Rodat gairebé en la seva totalitat dins el metro, el film aconsegueix crear tota una història a través de curtes converses però sobretot aconsegueix, i això és mes difícil, aprofundir en l’ànima dels seus personatges. Un gran domini del temps per part de Demoustier i unes actuacions òptimes per part de Denis Eyriey i Antoine Mathieu.
Amb Disneyland Paris com a teló de fons “Le Pays qui n’existe pas” té com a protagonista una nena de dotze anys, la Jeanne, que enmig d’un cap de setmana d’il·lusió rep una sobtada dosi de crua realitat. I és que una indiscreció del seu pare li fa veure que la vida no tot són dibuixos i atraccions. Cécile Ducrocq és l’encarregada de mostrar aquesta irrupció dels adults en la infantesa i les seves conseqüències. Rodada amb gran domini, la peça, que dura 18 minuts, resulta com a mínim interessant. I.Z.P.
Envía una resposta