Singles i EPs a banda, The Joy Formidable es van donar a conèixer per la porta gran amb el seu primer llarga durada “The big roar” (2010). Un bon treball de guitarres, lletres acurades i la suau veu de la Ritzy Bryan els van catapultar cap al cim del rock a seguir.
Ara els arriba aquell moment en que els que no es volen quedar en un fenomen indie i s’apunten per grans coses han de confirmar-se o veure com la seva aura es desinfla. I a més amb un disc completament nou, que ja no beu d’anys i anys de peces testades i repolides en directes i treballs menors. Però si algú es preguntava si els TJF mantindrien el nivell, tranquils, perquè a sobre s’han superat a sí mateixos.
O com a mínim han aconseguit facturar un nou disc que potser de primera escolta soni un pèl més estrany que l’anterior, però que obre noves portes pel grup i acaba calant en qui l’escolta. “Wolf’s Law” és un disc encara més ric i complex que l’anterior, amb més varietat que eleva el so i la veu dels The Joy Formidable una mica més amunt. Arrenca amb “This ladder is ours”, encara lligat a la sonoritat del “Big roar”, però a partir d’aquí es pot apreciar l’evolució en peces com ‘Cholla’, ‘Maw Maw Song’ o l’estupenda ‘The Hurdle’. La mostra de com consolidar-se com un dels grans grups de rock indie i alhora seguir prometent noves experiències en només dos discs.
Envía una resposta