El vuelo
7Valoració

“El vuelo” suposa la tornada de Robert Zemeckis al món del cinema d’imatge real, després de 12 anys dedicant-se a explotar les ‘virtuts’ de l’animació motion capture a “Polar Express”, “Beowulf” i “Cuento de Navidad”. Tota una alegria per aquells que amelàvem títols com “Nàufrag”, “Forrest Gump” o la trilogia “Regreso al Futuro”.

Tot i que realment no és una tornada. El vuelo serveix a Zemeckis per abandonar fantasies i centrar-se en el drama, en un de personal i que porta donant guerra en el cine gairebé des de que aquest va néixer: l’alcoholisme. Podríem dir que El vuelo és el Dies perduts del s.XXI però amb accident aeri inclòs i una trama judicial que té com a Caballero sin espada a Denzel Washington assegut a la banqueta dels acusats.

Resulta que Whip Whitaker (Denzel Washington) és un pilot d’avions alcohòlic i consumidor habitual de cocaïna, que un dia es troba salvant la vida de molts passatgers gràcies a les seves habilitats aèries i la seva capacitat de reacció davant una fallada mecànica. Tot un heroi si no fos que en aquell moment anava d’alcohol fins les celles.

El film es centra així en el seu protagonista i en com els esdeveniments afecten les seves accions, però sobretot la seva consciència. El personatge de Whip Withaker està molt ben retratat per Zemeckis ja des d’un bon començament, amb una presentació del personatge que a penes arriba als cinc minuts (impecable), però a sobre està esplèndidament interpretat per Denzel Washington, al que sorprèn veure tan abandonat físicament, entregant cos i ànima en la seva actuació.

Denzel Washington a "El Vuelo".

En el seu viatge personal el protagonista troba també alguns personatge que l’acusen, recolzen, rebutgen o intenten ajudar. Tot un grapat de personatges secundaris ben definits i interpretats per una colla de secundaris a l’alçada: Kelly Reilly, Don Cheadle, Bruce Greenwood, Melissa Leo i John Goodman, l’encarregat de donar una petita dosi d’humor negre a la narració.

En quant a l’aspecte tècnic, poc a dir. Zemeckis sap moure la càmera buscant les tensions i cops d’efecte com pocs. Habilitat portada a l’extrem en escenes com la del accident, i menys evidents però igualment efectives en la presentació del protagonista que comentava abans, o moments com el del hotel i el minibar, o la del judici, per posar un quants exemples.

Denzel Washington i Kelly Reilly a "El Vuelo".

El vuelo és doncs una bona pel·lícula, ben feta, que aconsegueix mantenir a l’espectador atent sense necessitat de rebuscades formules. Tot i així, el tema tractat i amb el to en que es tracta (i tenint en compte qui ho tracta), implica un dosi moralista considerable, patent sobretot al final del metratge. Bé, tampoc li podíem demanar una altra cosa. En tot cas, un film recomanable i qui sap si el principi d’una nova etapa en la carrera de Zemeckis.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies