Bestias del sur salvaje
9Valoració

Les nominacions als Oscar ens sorprenen cada any amb algun títol petit que serveix per diversificar una mica les possibilitats de premi. En aquest cas, “Bestias del sur salvaje” és una pel·lícula de gran bellesa, un gran conte que ens explica molt de la naturalesa humana, de l’amor, de la supervivència i de l’esperit de comunitat.

La història presenta Hushpuppy, una nena de sis anys una mica salvatge que viu amb el seu pare en una comunitat aïllada que rep el nom de The Bathtub. Quan el seu pare es posa malalt i les inundacions amenacen el seu entorn, Hushpuppy veurà posades a prova la seva força i capacitat de resistència.

Benh Zeitlin, director, guionista i compositor de la banda sonora, ens parla dels valors fonamentals que tots compartim i del sentit de pertinença, i ho fa des de la senzillesa, des dels ulls d’una nena. Ho fa amb una història de caire iniciàtic, simple en la superfície però complexa si pensem en les implicacions per la protagonista i fem una anàlisi en termes del món en el que vivim. Les bèsties de Zeitlin no són tant els “monstres” que persegueixen Hushpuppy com els propis habitants de The Bathtub: el director els retrata com a éssers independents i lliures, que no segueixen normes, profundament feliços i convençuts de la seva tria vital allunyada dels luxes i de la seguretat. Són persones que s’ajuden els uns als altres, que es preocupen de compartir el poc que tenen i que sobreviuen junts, d’una manera completament diferent a com vivim en la nostra societat, donant l’esquena al del costat.

Bestias del sur salvaje

Hushpuppy diu en un moment de la pel·lícula: “sóc una petita peça en un univers molt gran i això està bé”. La història ens parla del paper que tots tenim en l’univers, grans o petits, dèbils o poderosos, rics o pobres, convidant-nos a prestar atenció a allò que realment importa, com ha de fer la protagonista al llarg de la història. El director reivindica una forma de viure en contacte directe amb la naturalesa, que s’estima el que l’envolta i que agraeix el que té, però no per això deixa de representar els desavantatges d’aquesta vida, construint al final un retrat sincer i emocionat d’aquest petit micro-univers. La història es va desplegant amb bon ritme, fent servir una llarga presentació per apropar-nos a Hushpuppy i el seu entorn i desenvolupant l’acció central de manera més ràpida a partir de la meitat del film.

La sensibilitat amb la que Zeitlin aborda aquesta petit conte no només es troba en el guió, amb molt pocs diàlegs però tots molt significatius. La càmera sempre buscant el detall, la imponent banda sonora acompanyant a la perfecció l’acció a pantalla i una fotografia que es preocupa per extreure la màxima bellesa d’allò que està retratant són elements que col·laboren per donar vida a aquesta obra. I no podem oblidar un repartiment molt correcte i una protagonista que,  a banda de la seva nominació, fa un treball excel·lent donant vida a una nena que ha d’enfrontar-se amb les seves pors i entrar a la vida adulta més aviat del que ningú s’estimaria. És bastant obvi que Quvenzhané Wallis no s’emportarà el premi però la nominació fa justícia a una interpretació acurada i amb molts matisos.

“Bestias del sur salvaje” és la joia que pot passar desapercebuda. Els premis a Cannes i Sundance i les 4 nominacions als Oscar ajudaran a portar públic al cinema. I aquest públic no sortirà decebut si s’apropa a aquesta pel·lícula amb el cor més que amb la ment i s’imagina per uns minuts formant part de l’apassionant dia a dia de Hushpuppy.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies