Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista de la novel·la de J.D. Salinger, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no li pertoca. En Holden Cauldfield s’està fent gran i ho sap, però no pot fer res per aturar-ho. Però el dret a pataleta, el tenim tots, i es rebel•la i, volent actuar contra l’inevitable pas del temps…

El vigilant en el camp de sègol Salinger

L’autor i la seva obra

Jerome David Salinger, va néixer a Nova York, l’1 de gener de 1919. Escriptor nordamericà, doncs, va ser conegut principalment per la novel•la que tractarem en aquest article “El vigilant en el camp de sègol” (1951) i per la seva reclusió solitària. No va publicar cap original des de 1965 i no va concedir cap entrevista des de 1981. És també l’autor del recull “Nou contes” (Empúries) i de “Franny i Zoey” (Proa), i de les dues novel·les “Pugeu la biga mestra, fusters” i “Seymour, una introducció” (Edicions 62). Aquestes tres darreres obres s’ambienten al voltant de Seymour i la seva família, que s’inicia amb el magistral relat del seu casament i culmina amb l’auto-descripció de la seva destrucció, passant per l’univers místic dels seus germans Franny i Zoey.

Salinger va morir el 27 de gener del 2010 per causes naturals a casa seva, a Cornish (New Hampshire), on va passar aïllat els últims 30 anys de la seva vida.

El vigilant en el camp de sègol Salinger

Sinopsi

“Si debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans detenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc gens de ganes.”

Holden Caudfield, és el jove que formula les paraules que teniu en el paràgraf superior i amb les que inicia el relat. És un jove benplantat de setze anys, de família rica i posició privilegiada, que ha estat expulsat, un cop més, de l’institut, un centre elitista on Holden ho ha suspès pràcticament tot, i decideix emprendre una fugida i vagar per la ciutat de Nova York durant dos llargs dies per evitar, el màxim de temps possible, donar la notícia als seus pares.

La trama transcorre durant les quaranta-vuit hores següents a la fugida de d’institut. En el seu vagareig sense rumb definit, anem coneixent el seu passat i el seu present, les seves opinions en una ciutat dura com és Nova York. Té un germà gran guionista a Hollywood (en D.B.) a qui admira i respecta i una germana petita a qui adora, la Phoebe. Un germà petit, l’Allie, va morir de leucèmia quan ell tenia tretze anys i a qui es nota que enyora moltíssim. De fet, de totes les opinions que formula sobre tot i tothom, aquests tres són els únics que se salven del seu inconformisme i fastigueig de tot el que li envolta.

El vigilant en el camp de sègol Salinger

Estil narratiu

“El vigilant en el camp de sègol” és un relat amb un narrador protagonista i que, per tant, ens parla en primera persona. D’aquesta manera, de la mà del mateix, sabrem qui és Holden Caulfield, un adolescent que mostra el seu pessimisme en cada una de les seves paraules, molt crític amb tot el que l’envolta i que no se sent a gust ni amb res ni amb ningú malgrat la recerca constant que fa.

L’estil s’ajusta molt bé amb la manera natural que té d’expressar-se un adolescent sense un vocabulari massa extens, ni variat d’expressions. Evidentment col•loquial, bàsic i un pèl barroer –paraules com malparit, fotre o cony abunden-, mentre repeteix d’altres com a tic personal com són tio, coi, i així, i d’això, i que són pròpies de certs marges d’edat. Ell mateix confessa que “Sóc ben analfabet, però llegeixo molt” i fa referència a “Lluny d’Àfrica”, d’Isak Dinesen i a “El gran Gatsby” de Thomas Hardy com a llibres preferits.

El seu relat dels fets, a banda, és erràtic i dubitatiu. Tant explica el que sent, com recorda el passat, com explica el seu següent pas, cosa que també és coherent amb el que ens està explicant, que és una aventura erràtica, perquè en Holden no té idea d’on anar, amb qui parlar, amb qui se sentirà còmode en aquests dos dies que mira d’evitar l’encontre amb els seus pares.

L’actitud de Holden és que el món està ple d’imbècils, estúpids i hipòcrites i, a més, la gent amb la que es troba o es retroba, no li fan canviar aquest pensament, més aviat li refermen i el deceben si en algun moment havia pensat que podria ser d’una altra manera. D’aquesta manera de veure el món només se salven els nens, la infància, representada sobretot per l’adoració que té de la Phoebe, la seva germana petita i amb l’adoració amb la que parlar de l’Allie, el seu germà mort. Perquè el problema d’en Holden és que entra en el terreny dels adults, als qui menysprea i enyora aquesta puresa que té la infantesa.

El vigilant en el camp de sègol Salinger

La llegenda negra del vigilant en el camp de sègol

Podem trobar un munt de mèrits en aquesta obra i que l’han convertit en un referent que la converteixen en lectura obligada. El retrat de l’adolescència, el personatge del Holden i la crítica a la societat que porta associada.

El llibre porta associat una certa tendència a l’escàndol, per una banda amb l’aparició de certs elements que van escandalitzar força en el moment de la seva publicació, 1951, amb les continues referències a l’alcohol, al sexe, al fet que Holden contracti una prostituta o el llenguatge barroer que té associat. Evidentment actualment això no és res, però si ens situem en l’època és fàcil comprendre com ho deurien veure.

Però la veritable llegenda negra ve associada de què el seu títol s’ha associat amb alguns personatges pertorbats de la societat com l’assassí de John Lennon, Mark Chapman. L’assassí del Beatle tenia “El vigilant en el camp de sègol” com a llibre de capçalera i, a més, el duia a la mà en el moment de la seva detenció. L’havia estat llegint mentre esperava que arribessin a detenir-lo. L’home que va intentar matar a Ronald Reagan, John Hinckley Jr., també es va confessar obsessionat amb el llibre.

Afegit a tot això se suma la llegenda associada a l’autor, que tampoc era massa normal, i no només perquè es va mantenir aïllat els 30 últims anys de la seva vida. En l’any 2000, la seva filla, Margaret Salinger, va publicar “El guardià dels somnis”, on afirmava que el seu pare es bevia la seva pròpia orina, sofria glossolàlia (una malaltia que afecta el llenguatge, i que consisteix en la invenció de paraules a les que se’ls hi dóna un significat), no mantenia pràcticament relacions sexuals amb la seva mare, a qui tenia com una presonera, no deixant-la veure als seus parents i amics.

El vigilant en el camp de sègol Salinger

El vigilant al cinema

Des de que “El vigilant en el camp de sègol” es va publicar al 1951, diversos estudis de Hollywood van tractar de dur-la a la gran pantalla, però sempre es va trobar amb la negativa de l’autor, que ja hem vist que fàcil no era.

Semblava que amb la seva mort finalment es podrien vendre els drets de l’obra però ara com ara encara no es coneix cap projecte en ferm.

L’obra, però, ha aparegut esmentada un bon grapat de vegades en el cinema. Des d’“Annie Hall” passant per “El Resplandor”, o a  “Conspiración” apareixen diversos personatges llegint (o obsessionats amb) el llibre. Hi ha qui assegura que Scorcese i Schrader es van basar en Holden Caufield para crear al mític Travis Bickle de “Taxi Driver”. Al film “The Good Girl”, amb Jennifer Aniston, en Jake Gyllenhaal, interpreta un personatge de nom Holden i obsessionat per “El vigilant en el camp de sègol”, que llegeix a totes hores mentre somia també amb la fugida.

Si després de llegir l’article voleu llegir el llibre el trobareu a Edicions 62.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Una resposta

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies