El cuarteto
6Valoració

“El cuarteto” és el debut en la direcció de Dustin Hoffman i ens presenta un sentit homenatge a la tercera edat i al món de la música. Es tracta d’una pel·lícula senzilla i amable que no sorprendrà però tampoc decebrà, quedant-se en aquell difícil terreny que pot portar a la indiferència.

En una residència per cantants i músics retirats està a punt de celebrar-se el concert que commemora l’aniversari del naixement de Verdi. Tots els artistes estan ocupats preparant els seus números però l’arribada d’un nou membre a la comunitat, la cantant Jean Horton, posarà en problemes la celebració del concert.

“El cuarteto” funciona més com un homenatge, com una reivindicació de la figura de la gent gran i del paper de la música a les nostres vides que com una història d’estructura convencional. La narració és bastant plana i es manté sense grans canvis al llarg de la duració del film durant el qual som testimonis d’una sèrie d’escenes que ens descriuen el dia a dia dels membres de la comunitat, la preparació dels seus números musicals i com l’arribada de Jean Horton canvia l’actitud d’alguns d’ells i provoca alguns problemes. No hi ha a la pel·lícula res que emocioni o sorprengui especialment, no hi ha cap moment que quedi a la memòria però tampoc hi ha res que molesti. “El cuarteto” és una producció feta amb encant, amb el talent del bon artesà i la cura de fer un retrat amable d’una gent plena de manies però enamorada de la seva professió.

El cuarteto

Sense dubte el repartiment és el que més destaca de la pel·lícula. Poc es pot dir d’actors com Maggie Smith, Michael Gambon, Tom Courtenay o Billy Connolly. Són professionals que porten tota una vida dedicant-se a l’actuació en diferents mitjans, i a la pel·lícula estan gairebé perfectes, donant vida a arquetips diferenciats de la figura de la persona gran, afegint el necessari punt de divisme producte de la seva professió i interactuant entre ells amb enorme versemblança. Aquest és el gran atractiu del film i Dustin Hoffman és capaç de treure-li tot el partit a l’hora de construir aquesta petita història.

“El cuarteto” és una pel·lícula simpàtica i entranyable, un digne entreteniment que no perdura en la memòria. Són moltes les seves virtuts però un cop acabada la sensació d’indiferència també és present. Això sí, és molt recomanable per als amants de l’òpera i la música clàssica en general i als que vulguin veure en pantalla a uns monstres de la interpretació.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies