"La casa inundada" de Felisberto Hernández
8Valoració

El re-descobriment d’un autor

L’editorial Atalanta ens apropa l’obra d’un escriptor en llengua castellana gairebé desconegut pel gran públic, però que gaudeix de l’admiració confessa de grans escriptors com Gabriel García Márquez, Julio Cortázar o Italo Calvino. “La casa inundada” es composa d’un recull dels seus millors contes, als quals el relat autobiogràfic sembla barrejar-se amb el surrealisme i la narrativa poètica per crear històries dignes d’esdevenir obres de culte.

Potser la vida de Felisberto Hernández donés per si mateixa prou material com per escriure diverses novel·les. Fill d’un canari, aquest uruguaià nascut a Montevideo al 1902 va exercir com a pianista a projeccions de pel·lícules mudes i es va guanyar la vida com a músic itinerant recorrent locals d’Urugai i Argentina. La seva vida sentimental va ser agitada, incloent 4 matrimonis, un d’ells amb una espia de la KGB de nacionalitat espanyola que mai no li desvetllaria la seva autèntica identitat.

Aquest atípic escriptor relata les seves inquietuds col·locant-se com a narrador de les històries, generant la sensació d’un relat autobiogràfic que s’instal·la en la fantasia. La destresa amb la qual expressa, per exemple, la controvèrsia que ens poden generar els records de la persona que vam ser de nens i que ja no hi és, resulta reveladora tot just després d’haver acabat les pàgines de “El caballo perdido”. De la mateixa manera, l’aclaparant to poètic de “El balcón” suposa un viatge incert pel lector, qui acaba atrapat pel relat a causa l’evocació figurativa de les seves frases.

La literatura de Felisberto Hernández gira en torn a la seva trajectòria com a músic i a la música –va ser pianista i compositor–, alhora que aconsegueix que cadascun dels seus relats semblin conformar una peça musical independent. La seva prosa farcida de poètica i surrealisme genera un ressò a la ment del lector, imaginem, equivalent al que podria estar escoltant Hernández mentre els escrivia. “Mi primer concierto”, per exemple, té una cadència gairebé musical que va in crescendo a mida que la història avança i que és capaç de transportar al lector a la sala mateixa en la que es produeix el concert. Com molt bé expressa Eloy Tizón al pròleg d’aquesta acurada edició, “La música de Felisberto es única, o casi única, como reconocerá cualquiera que haya frecuentado su obra”.

La trobada amb un autor genuí sempre és plaent i benvinguda. En el cas de Felisberto Hernández, aquesta sensació es duplica degut al caràcter insòlit de la seva obra. Llegir-lo proporciona inesperats punts de vista a través dels quals filtrar la vida. Només per aquest detall val la pena la seva lectura.


Editorial: Atalanta
ISBN: 978-84-939635-1-4
Pàgines: 350 pàgines
Preu: 23 €

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies