Dos personatges amb vides ben diferents es lleven abans de què surti el sol. Un és el Lleó que, encara sobtat per la noticia del nou càncer, no pot dormir. L’altre és el Jordi, que agafa la moto i marxa a l’escola on estudia mecànica.

Polseres vermells capitol 15

“Puto univers”

En el patí de l’hospital el Lleó observa la sortida del sol. Allà el troba el Benito. “Ganes de veure la sortida de sol?”, li pregunta. “Ganes que comenci un altre dia, el d’ahir va ser una gran merda”, contesta el Lleó.

Entre tots dos es produeix una d’aquelles converses plena de frases per recordar. “El meu avi”, li diu el Benito, “sempre deia: quan creus que coneixes totes les respostes, arriba l’univers i et canvia totes les preguntes” per afegir que “si l’univers vol que continuïs aquí deu ser per alguna raó important”. “Puto univers” és la resposta del Lleó. “que poc ens estima l’univers”. “T’he conegut gràcies a ell, potser ens estima més del que pensem. Sigues valent, Lleó”-

Mentre veiem al Jordi deambular entre companys de classe i aules amb mirada trista, silenciós i reservat.. El Jordi ja no és aquell noi alegre que vam conèixer a la primera temporada, ha canviat.

En l’hospital, en el mateix moment que el Jordi fa una llista amb els quatre passos perquè una moto arrenqui, el Lleó s’enfronta els quatre passos per superar el nou càncer, aquest cop de fetge. Aquest cop s’enfronta només a un 13% de possibilitats de què se’n surti.

És en la consulta dels dos metges que descobrim que se n’ha fet de la Gavina, la seva germana, ara viu a Boston.

Polseres vermells capitol 15

“Els regals s’han de fer. No te’ls pots quedar”

El Toni passeja amb un regal, una canoa embolicada amb un gran llaç per tot l’hospital, quan es troba a la Lourdes, la mare de l’Ignasi. Ha vingut a fer-se una eco, ja que està embarassada de 7 mesos, però es passeja per la planta sense saber massa perquè…bé, sí, perquè aquell mateix dia l’Ignasi hagués complert els 18 i volia tornar a veure la que va ser la seva habitació. Quan la Lourdes li diu al Toni que anirà al cementiri aquell dia, aquest veu l’oportunitat perfecta per tornar a unir els Polseres.

El Toni, animat per la Lourdes, decideix que encara que el Lleó no tingui l’alta, li ha de donar el regal de comiat que tenia per ell, perquè “els regals són per donar-los”, li diu la Lourdes. Per tant, ell li dóna. El Lleó no està massa per regals de res, però la filosofia Toni és inapel·lable. “Igual no és un regal de comiat, és un regal de revinguda. Però algun dia serà de recomiat”. I és que el Toni per alguna cosa és l’intel·ligent encara que no faci la pinta. “Ja t’has enamorat del Lleó”, li diu a la Rym, i ella és mira al seu company d’habitació amb cara de fàstic, negant de manera contundent. “No”. “Ja hi cauràs. Totes hi cauen” – respon el Toni.

El Toni marxa sense haver aconseguit que el Lleó obri el seu regal, però havent-lo convençut d’anar al cementiri a celebrar l’aniversari de l’Ignasi.

Polseres vermells capitol 15

“Tot comparat amb allò serà fàcil”

Coneixem al Lucas, un nen amb una malaltia que es coneix com la dels “ossos de vidre”, perquè els té fràgils i se li trenquen de seguida. Comparteix habitació amb el Dani i per ell, el Jordi és el millor dels Polseres. Pel Dani en canvi, és una mena de traïdor.

Per fi sabrem que li va passar al Jordi, com s’ha convertit en aquest noi estrany que costa de reconèixer. Veurem que un cop va sortir de l’hospital i va tornar al seu institut, ja no se sentia còmode amb els seus companys. No els perdonava que no l’haguessin anat a veure. Tampoc que li miressin la cama  “et penses que perquè em miris 50 vegades em creixerà la cama?” acabava explotant.

La situació és tal que demana a la seva mare que canviïn, que ja han fet el més difícil, que és superar un càncer, que ara poden ser el que vulgui. “Tot comparat amb allò serà fàcil” – li diu.

I el Jordi va canviar molt, potser massa. En una festa festa en una piscina, amb els companys de la seva nova vida, descobrim una cosa més del seu canvi: no ha dit a ningú que porta una cama ortopèdica . Allà hi ha una noia que li agrada, i que a ella també li agrada a ell, i serà a ella a qui li confessi per primer cop. Quan ella no el rebutgi, i li faci un petó a canvi, el Jordi s’animarà, però potser s’alegra massa aviat. Quan es treu la samarreta per unir-se a la festa de la piscina es nota un bony. Ha tornat el càncer també pel Jordi?

Polseres vermells capitol 15

“No és el mateix ser tonto, que semblar-ho”

El nou canvi de look de la Rym no agrada gens al seu germà, el Kike. “Sembles malalta”, li diu. “Es que ho estic”, li contesta la Rym. “No és el mateix estar malalt, que semblar-ho”, li respon ell amb no massa neurones.
Això provoca un enfrontament amb el Lleó, ja que de seguida té clar que ha estat l’instigador de la rapada de la seva germana. La defensa del Lleó “No és el mateix ser tonto, que semblar-ho”.
En aquesta picabaralla entre el Lleó i el Kike, acaba sortint el nom de la Gavina, quan li pregunten si no té família. Sabrem, mentre el Lleó la defensa a capa i espasa tot el temps que va passar la Gavina en l’hospital cuidant d’ell, que la noia es va enamorar d’un metge, aquest va trobar feina a Boston, on el va acompanyar ella. Ara ha tingut una nena, que es diu Amaia com la mare de tots dos.
L’arribada d‘un zelador per endur-se a la Rym a quimio, trenca la tensió a l’habitació, però quan el Lleó li pregunta a la Rym on té el càncer, aquesta li menteix i li diu que al pulmó.

Polseres vermells capitol 15

“Un polsera no és així”

El Jordi no està tenint un bon dia. El descobriment del bony li ha capgirat el dia i l’aparició del Toni, que ve per dur-lo al cementiri per l’aniversari de l’Ignasi, ho acaba d’arrodonir cap a un dia fatal.
Quan el Jordi insisteix que està enfeinat i que no pot anar, el Toni s’hi enfronta. “No se qui ets, ni en qui t’has convertit. Un polsera no és així” i li llença un drap brut de grassa a la cara i marxa mentre sona el “Podré tornar enrere” de “Sopa de Cabra”.

De camí al cementiri, el Toni deixa un missatge al mòbil de la Cristina que està a classe de dansa.

Mentre el Jordi torna a mirar-se el bony que ha notat a la piscina.

Polseres vermells capitol 15

“T’ho devem. Tornarem a estar junts. Viurem per tu. Felicitats Guapo”

El Toni, el seu avi, el Roc i el Lleó es troben amb la Lourdes al davant de la tomba de l’Ignasi. El Toni pren la paraula per fer un petit discurs davant la làpida del seu amic.

Mira Ignasi, ja se que quan es fa un discurs en un lloc així, s’ha d’evitar de parlar de problemes i fer veure que tot va bé. La veritat és que els Polseres no estem passant un bon moment. Ens hem fet grans i ens costa mantenir l’amistat ara que no estem junts. Et trobo a faltar Ignasi. Trobo a faltar la teva manera de viure i de dir les coses a la cara. Estic segur que amb tu aquí, estaríem més units. Per això quan avui m’he trobat la teva mare i m’ha dit que era el teu aniversari, he pensat que igual era un senyal i que, siguis on siguis, estaves intentant que els Polseres es tornessin a unir, però ja ho veus… Ha estat impossible reunir-los a tots i se que, allà on siguis, vols que estiguem junts i complim la nostra promesa de viure la vida que tu no vas poder viure. I no se quan, Ignasi, però ho farem. T’ho devem. Tornarem a estar junts. Viurem per tu. Felicitats Guapo.”

La Cris s’ho mira tot des del cotxe amb el seu nòvio al costat sense atrevir-se a anar.

Polseres vermells capitol 15

Després del discurs el Lleó ensenya al Toni on va enterrar la seva cama “Crec que sóc un dels pocs que pot dir que té un peu al cementiri”. El Toni treu conclusions, per això li havia costat tant poc convèncer de què anés al cementiri “Potser és aquí on hi ha la meva força”, comenta el Lleó. Es queda sol amb la seva tomba, marcada amb una pedra on hi ha el dibuix infantil d’un lleó. Seu a terra quan, de sobte, li canvia la cara. Al davant de la tomba de l’Ignasi hi ha la Cris, amb el seu nòvio. El Lleó veu com s’abraça al noi i al fer-ho, ella també el veu a ell. El Lleó, sense dir res, s’aixeca de terra i marxa.

De nou a l’hospital, el Lleó rep una trucada per Skype de la Gavina, amb la petita Amaia als braços. Ella de seguida nota, sobretot en veure’l pelat de nou, que passa alguna cosa, però quan li interroga, el Lleó li menteix. “Tot bé. Tres setmanes més de quimio i me’n vaig a casa”. La Gavina insisteix, que si cal agafa un vol i està allà en un no res. Però el Lleó repeteix aquell “Tot bé” i aprofita el regal que li ha fet Toni, “fins i tot el Toni m’ha fet un regal de comiat” i l’obre davant de la seva germana.

“El tiet està bé” repeteix un cop i un altre la Gavina. El Lleó es mira la seva neboda i murmura “Li queda tant per viure, podrà ser el que vulgui”.

Les últimes escenes ens mostren a la Cris rebuscant en els armaris de la cuina i menjant descontroladament, alterada per la visió del Lleó.

Polseres vermells capitol 15

“Sé el teu secret”

Al taller mecànic el Jordi sent els retrets d’un amic especial que assegut a la seva moto li diu que avui esperava que li fes una visita. És l’Ignasi, la seva aparició, que li diu burleta “Sé el teu secret”.

Què us ha semblat el capítol? El voleu comentar amb nosaltres?

Una resposta

  1. cris

    avui tercer capitol!!
    quines ganes!!
    ja es tornaran a trobar tots a l’hospital?
    el jordi amb un bulto, la cris amb problemes amb el menjar…i el roc? què li passarà? també serà ingressat?

    i què creieu? el Lleó tornarà amb la Cris? o s’enamorarà de la nova companya d’habitació?

    Aquí encara han de passar moltes coses…

    Cris

    Respon

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies