Blackbird
7.5Valoració

L’obra de David Harrower, dirigida per Lluís Pasqual, ens porta a un ambigu viatge al passat dolorós de dos éssers humans que van viure junts una relació molt particular. Amb una intensa interpretació de Bosch i una escenificació depurada, el conflicte trenca les expectatives i els possibles judicis per arribar a l’essència d’un amor particular i de les seves conseqüències socials i personals.

En una nau industrial figurada en escena per un mobiliari funcional blanc i negre i una escalera de metall – que condueix a la resta del recinte de la fàbrica-, es tornen a trobar una dona i un home; però la seva relació no té res a veure amb la uniformitat del seu lloc de trobada. Tant com les deixalles que cobreixen el terrat, el seu passat està ple de discrepàncies i preguntes que intenten aclarir en un diàleg violent i dolorós en que poc a poc es va reconstruint la història d’amor o d’abús d’un home amb una nena de dotze anys.

Lluís Pasqual qualifica de teatre polític no aquell que il·lustra les injustícies socials, sinó el que qüestiona des d’un punt de vista antropològic les pròpies relacions humanes i el seu desenvolupament en un marc social definit. Justament, “Blackbird” ens il·lustra sense maniqueisme un fenomen social inacceptable, el de la pedofília .

Basat en fets reals que van transcórrer a Anglaterra fa deu ans, l’obra ens fa reflexionar sobre el desenvolupament d’una relació sancionada per les lleis, però que aquí no s’insereix en un esquema simple de víctima i botxí. En efecte, ens fa preguntes sobre la definició del que és el fet de ser adult i ser capaç d’assumir la pròpia sexualitat, com també sobre la realitat d’un amor que fa tabula rasa dels anys i de les convencions socials per expressar-se amb tota la innocència d’una nena de dotze anys.  Si desprès un se n’aprofita, o si es tracta d’una provocació sexual, son interrogacions que es queden obertes : el violent intercanvi de sentiments i records de Ray i Una descobreix les seves ferides, però no dona claus d’interpretació unívoca.

Blackbird Teatre Lliure

Copyright Ros Ribas

Estrenada al 2005 a Edimburg, l’obra del dramaturg escocès rep un èxit ràpid; la força de la seva escriptura impacta fortament. El final també actua com un cop de puny, per recordar-nos la realitat d’un passat que no es reconeix en el cos d’Una.

Malgrat una actuació a vegades una mica forçada i que em despertava la pregunta de saber fins a quin punt el dolor es pot únicament expressar amb plors, “Blackbird” captiva i no pot deixar indiferent, encara que l’amplitud de la sala fa que es perdin moltes de les reaccions dels actors.


Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: David Harrower
Intèrprets: Jordi Bosch, Bea Segura

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies