Paul Thomas Anderson, director de pel·lícules com “Boogie Nights”, “Magnolia”, “Embriagada de amor” i “Pozos de ambición”, torna a viatjar al passat nord-americà amb “The Master”, mentre ens explica els orígens i expansió de la Cienciologia pels Estats Units i la història d’un exsoldat que intenta reintegrar-se en la societat.
“The master” és un relat dels anys cinquanta. La II Guerra Mundial ha acabat i Freddy Quell (Joaquin Phoenix) torna als EUA molt perjudicat pel seu estil de vida –s’ho beu literalment tot-, amb un instint autodestructiu, obsessió pel sexe i sobtats atacs d’ira. Un bon dia coincideix amb Lancaster Dodd (Philip Seymour Hoffman), el fundador d’una ‘església’, La Causa recolzat per la seva esposa, Peggy Dodd (Amy Adams). Lancaster és un encantador de serps encara amb pocs seguidors. La topada entre tots dos crea, de seguida, un nexe d’unió, una necessita mútua entre el transformador/salvador i algú que vol ser transformat/salvat.
Amb “The master”, Paul Thomas Anderson ens porta un retrat sorprenent de gent a la deriva i de gent que cerca definir-se. D’aquest film s’hi destaquen un munt de coses: la fabulosa direcció de Paul Thomas Anderson, com atrapa a l’espectador amb la seva xarxa d’escenes i plans, el treball de fotografia de Mihai Malaimare, però per sobre de tot l’espectacular treball de dos homes: Philip Seymour Hoffman i Joaquin Phoenix –sense menysprear a Amy Adams que té un parell de moments impactants-. Els seus personatges i la relació que s’estableix entre ells és el cor bategant d’aquest film. És el que manté a l’espectador amb el cul enganxat al seient i els ulls a la pantalla sense estar massa segur de què li volen dir, però sense poder deixar de mirar-s’ho. Philip Seymour Hoffman és Lancaster Dodd, el líder de La Causa (nom en la ficció d’aquesta ‘església’ basada en la Dianética), un seductor de la paraula, un encantador de serps. Joaquin Phoenix és Freddy Quell, una desferra humana que camina amb pas segur cap a l’autodestrucció total. La relació entre tots dos és magnètica. Lancaster té en Freddy el repte de salvar aquesta ànima malalta i Freddy, que realment vol ser salvat i creure en aquest home. La relació entre tots dos es basa en la ira, però també en la passió de lluitar per abastar una meta que tots dos saben que és impossible perquè Freddy es va perdre fa massa temps.
“The master” no és un film de grans públics. Un surt del cinema sense saber massa quina conclusió ha d’extreure del film, d’aquelles dialèctiques, però sí que està segur que ha vist CINEMA. Per això, “The master” és un film per cinèfils que vulguin gaudir de la realització, de la creació d’atmosferes, de la fotografia i, sobretot, de les grans interpretacions. Que el missatge sigui més o menys fàcil, pretesament confós i ambigu, potser és el de menys.
Envía una resposta