El hombre de las sombras
4Valoració

Hi havia una curiositat diria que quasi morbosa per saber com seria la nova pel.lícula del francès Pascal Laugier després que al 2008 sacsejés el món del cine de terror, repelent alguns i recollint alabances d’altres per l’atreviment de ‘Martyrs’. Quatre anys més tard ens arriba el seu nou film, ara amb coproducció americana. I si algú hi va disposat més val que deixi la intenció de fer comparacions a la porta del cinema.

El hombre de las sombras” conté en el fons elements comuns amb la filmografia anterior de Laugier, però en la superficie, les reaccions i sensacions que provocarà en el públic son molt diferents al seu film anterior.

Sobre el paper, el tema d’aquesta nova pel.lícula és més tradicional. Cold Rock és un poble que viu en un estat de decadència des de que va tancar la mina que donava feina i vida als seus ciutadans. Al llarg dels anys hi han desaparegut diversos nens i s’ha anat creant la ¿llegenda? de que un home alt a qui s’anomena ‘El Caçador’ se’ls emporta cap als boscos sense que se’n torni a saber res. Julia Denning, l’enfermera del poble, es converteix en la última víctima quan una misteriosa figura s’emporta el seu fill i haurà de lluitar per recuperar-lo i descobrir la veritat darrera la llegenda.

Jessica Biel a "El hombre de las sombras"

Un dels principals problemes de “El hombre de las sombras” és el seu descompensat tempo narratiu. La pel.lícula comença una mica lenta, després agafa ritme i té un parell de bons girs de guió que es converteixen en el major actiu del film, mantenint el suspens i captant l’interès de l’espectador. Però aleshores la història fa el seu darrer gir i el que podria haver estat una sorprenent conclusió es converteix en el punt i apart abans d’un tram final llarg de quasi una hora més, massa explicat i reexplicat, que fa que la pel.lícula perdi coherència, ritme i capacitat d’intriga. A partir d’aquest darrer gir tot es torna farragós i previsible i així tot el que havia guanyat minuts abans engega en orris el conjunt, que havia començat com una cosa i acaba convertit en una altra de ben diferent, intentant afegir una capa social i moral pel boc gros.

L’altre punt per on coixeja és que Pascal Laugier, que també és el guionista, no se’n surt massa bé en l’apartat dels  diàlegs. Aquest, que mai ha estat entre els seus punts forts com a autor molt més centrat en les atmosferes que en les paraules, genera interaccions il.lògiques i silencis sense significat entre els personatges. I això afecta a la qualitat del treball dels actors, principalment Jessica Biel, que se’n surt prou bé en els fragments de mare coratge patint horrors, però punxa en la resta de moments. També en altres secundaris com els agents de la llei (Stephen McHattie i William B. Davis) o el mal escollit nen que interpreta el fill de la protagonista.

Per tot plegat “El hombre de las sombras” es converteix en l’enèssim exemple d’una bona idea mal executada. Una pel.lícula a la que un comença agraïnt-li les sorpreses de guió i amb la que s’acaba decebut perquè aquestes no eren més que l’excusa per arribar a un plantejament forçat i mal explicat.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies