Alegria

Disposats a omplir de joia les festes de Nadal, el Circ du Soleil torna a Barcelona un any més, en aquesta ocasió amb el seu espectacle insignia: ‘Alegria’, dues hores de magia, color, música, diversió i acrobàcies impossibles.

‘Alegria’ s’acosta ja a la vintena. El primer show que col.locava la companyia canadenca en el panorama escenic internacional, va ser concebut per Gilles Ste-Croix i Franco Dragone al 1994. Però des d’aleshores no ha deixat de meravellar al públic de tot el planeta, més de 10 milions de persones en 65 ciutats ja n’han pogut gaudir, i segueix en ruta almenys tot el 2013, any que acabarà a Madrid.

Estructurat en dues parts d’una hora, separades per un entremig de 20 minuts, ‘Alegria’ ens presenta una alegoria de la força i la il.lusió de la juventud enfront d’un poder arcaic. Un tema que pren forma en un espectacle on tot conjunta per atrapar els sentits del públic. Els magnifics trajos dels artistes ideats per Dominique Lemieux, no només omplen de color l’escenari en tot moment, sino que ajuden a definir els personatges de la historia des dels eteris acròbates, als divertits pallasos i aquesta arcaica aristocracia que es va desfent al llarg de l’espectacle. En l’ambientació també juga un paper fonamental la potent música de René Dupéré, una emocionant banda sonora que acompanya tot l’espectacle.

Els moments àlgids de l’espectacle són aquells en que els artistes emprenen el vol per sobre de la pista, en els números aeris i que mantenen al públic en suspens mentre tenen lloc salts, acrobacies i vols. En concret: la barra aèria en que un grup enfilat a una mena de balancí a gran alçada salta i es deixa caure succesivament en braços dels seus companys per tornar a escalar fins al punt més alt. També la parella de trapecistes sincronitzades o les barres ruses, uns llistons flexibles sobre els que salten tres acròbates.

Els altres números inclouen l’home volador, el ball amb ganivets de foc, les petites contorsionistes, l’equilibrista capaç d’adoptar postures increibles sobre una sola mà, la dança amb cintes de seda i també els pallasos que des de l’escenari o barrejant-se entre el públic protagonitzen les estones divertides entre número i número.

Als qui ja hagueu vist altres espectacles del Circ du Soleil, pot ser que aquest us sembli més primari que els que l’han succeït: Quidam, Ka, Corteo i altres han evolucionat la fórmula posteriorment mentre que “Alegria” manté una posada en escena amb més interludis. Però els riures del públic en els moments còmics i els ‘oh’ i ‘ah’ que escapen de les grades en els moments més espectaculars dels números dels acròbates, demostren que “Alegria” segueix essent un show vibrant, una delicia sensorial i que en molts aspectes va marcar un abans i un després de com concebem el circ avui en dia.