El 17è circ d’hivern torna a casa seva, l’Ateneu de Nou Barris. En un espai remodelat, El Dorado proposa un espectacle a cavall entre el surrealisme i l’absurd. Una aposta arriscada que sembla trencar la línia entre el mons adult i infantil.
La història del Dorado transcorre en un hotel abandonat enmig d’un poble fantasma. L’estranya vida dels qui allí habiten es veu alterada per la visita d’un astronauta. I així el públic queda absorbit en un absurd on tot és permès. I és per això que aquest espectacle esdevé arriscat. Un risc que afectarà la resposta del públic. Les inqüestionables qualitats artístiques de Leticia Garcia, Eva Szwarcer, Fernando Melki, Juana Beltran, Jeremias Faganel i Emiliano Sanchez Alessi tenen lloc en una ambientació sòbria i lúgubre. Les línies argumentals no queden prou clares i tot un univers a cavall entre el no esperat i la sorpresa comença a despertar.
Emiliano Sánchez, director del projecte, proposa un espectacle arriscat pel que fa a la forma. Acrobàcies aèries, portés, verticals, perxa xinesa i malabars s’interposen dins d’una escenografia brillant. Però tot i la sobrietat de l’imaginari creat quelcom d’un argument conscientment absent afecta el devanir de les actuacions circenses. Es crea un ambient adult, on les línies dibuixades entre l’humor, el dolor i la por no queden prou clares. Això provoca reaccions desiguals entre un públic sorprès més pel joc psicològic en el que es veu immers que en les habilitats dels seus actors. Hom troba a faltar dins de les excel·lents condicions tècniques dels intèrprets un plus d’adrenalina, quelcom que faci saltar de les cadires els espectadors.
Tot plegat provoca, en la meva manera de veure-ho, una escissió entre públic adult i la canalla. Els primers queden captivats per un espectacle que recorda l’imaginari cinematogràfic de Lynch. Els més petits, en canvi, semblen quedar astorats dins d’un univers incomprensible on l’humor i la comicitat només entra entra en comptagotes dins seu. Així doncs, ni cap número sorprèn en excés i ni cap decep. Un regust agredolç, d’un escenari ideal però d’una ambientació colpidora. Un espectacle que centra l’atenció en l’univers que crea.
La força de l’escenari permet crear tot un món de fantasia amb sensacions desiguals. En tot cas, el Circ d’hivern segueix fidel al seu tarannà innovador i creatiu. L’excel·lència artística com a companya permanent d’aquest viatge consolidat. Un circ que, al marge dels gustos, no deixa indiferent i permet indagar possibilitats artístiques inimaginables. Més enllà de les etiquetes, El Dorado vol ser un pas endavant. Un pas al que li falta unir grans i petits en algun punt del camí. I on es troba a faltar que s’esbravin les il·lusions. En definitiva, un circ diferent amb un segell propi que colpeix, d’una manera o una altra, tothom.
Es pot veure a: Ateneu Popular 9 Barris
Intèrprets: Leticia Garcia, Eva Szwarcer, Fernando Melki, Juana Beltran, Jeremias Faganel, Emiliano Sanchez Alessi.
Envía una resposta