Los Miserables
4Valoració

Adaptar el musical basat en l’obra de Victor Hugo era una tasca gairebé titànica. Dues hores i mitja de cançons, variats escenaris, batalles i uns actors tot terreny eren les necessitats principals d’aquest projecte. Tom Hooper, que venia de guanyar diversos Oscar per “El discurso del rey”, va decidir posar-se darrera d’aquest projecte tan difícil. El resultat, lamentablement, és una pel·lícula lenta i poc emocionant.

A la França del segle XIX, Jean Valjean és un home que, després de passar 20 anys a la presó, intenta refer la seva vida. Sempre perseguit per l’inspector de policia Javert, es crearà una nova identitat com a benefactor d’una petita ciutat. Allà coneix Fantine, una treballadora de la seva fàbrica, i decideix fer-se càrrec de la filla d’aquesta, Cossette. Però els bons actes de Valjean no són mai suficients per satisfer el sentit de la justícia de Javert.

“Los miserables” és una història que conté molts temes. Ens parla d’amor i de justícia social, ens introdueix una història en la que bons i dolents es confonen, hi ha revolucions i batalles… És un gran projecte que va ser convertit en musical per Claude-Michel Schönberg i Herbert Kretzmer i que porta 20 anys triomfant a Londres i fent gira per tot el món. Hooper ha optat per fer una adaptació completa del musical, el que ens deixa una pel·lícula de dues hores i mitja on gairebé no hi ha un minut de descans entre cançó i cançó.

Los Miserables

On està el problema?, us preguntareu. Doncs el problema no és només un. El primer és que la pel·lícula sembla una carrera contrarellotge per col·locar totes les cançons; estan encadenades de manera atropellada, sense connexions clares, amb canvis d’escenari bruscos i poca progressió dramàtica. En segon lloc, és una pel·lícula mancada d’emoció; ens trobem davant d’una pantalla en la que passen moltes coses però, amb l’excepció del “I dreamed a dream” que canta Anne Hathaway, cap d’elles arriba a l’espectador. Hooper sembla més preocupat per que acabi sortint tot que per construir un conjunt emocionant, amb moments de felicitat i tragèdia, i converteix en escenes buides els grans moments de l’espectacle original. Tot és cartró pedra a “Los miserables”, des dels escenaris fins a les emocions passant per la poc àgil direcció de Hooper, i això queda tan evident que els títols de crèdit es reben amb alleujament per part dels espectadors, contents d’arribar al final d’un dels experiments amb menys veritat que han passat darrerament per les nostres pantalles.

El repartiment, malgrat la qualitat sobre el paper, també és un problema. Semblen tots contagiats d’aquesta “falsedat de cartró pedra”. Hugh Jackman i Russell Crowe que interpreten a Jean Valjean i Javert i donen vida a la gran dualitat del film es mouen per les escenes sense força, automàticament, interpretant i cantant de manera justeta, i eliminant qualsevol rastre d’emoció i personalitat dels seus personatges. Anne Hathaway és la que més emoció aporta al seu paper, protagonitzant el millor número de la pel·lícula i implicant-se en tots els aspectes en el projecte. En la part més dramàtica de la història també podem destacar Eddie Redmayne i la debutant al cinema Samantha Barks, que donen emoció als seus personatges tot i que alguns dels seus grans moments quedin completament falsejats pel treball del director. Menció apart mereixen Sacha Baron Cohen i Helena Bonham Carter que interpreten dos personatges divertits i que ens donen els millors moments d’entreteniment d’aquestes llarguíssimes dues hores.

Los Miserables

“Los miserables” és un intent lloable en el que gairebé tot ha sortit malament. S’agraeix la intenció d’enregistrar als actors cantant en directe, el que crea un efecte molt realista però deixa a la vista les moltes imperfeccions. Evidentment també s’agraeix l’esforç general de completar el projecte però si el resultat és una pel·lícula poc emocionant, molt avorrida i amb unes interpretacions justetes, la sensació de decepció no pot ser més gran.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies