Conte de fades
L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va acomiadar l’any 2012 en plena forma, rememorant l’esperit oníric dels contes de fades, en un magnífic concert nadalenc protagonitzat pel violí sublim de la jove i talentosa Arabella Steinbacher i la batuta del gran director Christian Arming.
Abans que el famós crooner anglès-indi Arnold Dorsey li arrabassés la popularitat, Engelbert Humperdink va ser un talentós compositor alemany, conegut sobretot per la seva òpera “Hansel i Gretel”, en la qual adaptava el famós conte popular del mateix nom. La brillant Obertura, que combina les influencies wagnerianes amb l’amor per les melodies populars i les tonades infantils, va ser la peça triada per l’OBC per introduir-nos degudament en l’esperit nadalenc. Una ambrosia de set minuts que va sonar a glòria i que va deixar el terreny degudament abonat per a l’espectacular aparició d’Arabella Steinbacher, una virtuosa i jove violinista que ens va deixar impressionats amb la seva interpretació del “Concert per a violí i orquestra en Re major” de Piotr Ílitx Txaikovski.
Aquesta obra coincideix precisament amb l’inici del període més turmentat de la vida del compositor rus. El concert va ser escrit amb prou feines en un mes, en una estada vacacional a Suïssa on Txaikovski tractava de recuperar-se del seu fracàs matrimonial. L’exigència virtuosística de la peça, unida al seu marcat caràcter líric, no va ser cap obstacle perquè Steinbacher ens lliurés una interpretació enlluernadora, en la qual, en perfecta harmonia amb l’orquestra, va sonar arrauxada i alhora subtil, cristal·lina sobretot en els exigents solos. Una autèntica meravella que un públic del tot emocionat va saber agrair amb una tancada ovació. Era la primera vegada que la violinista visitava l’Auditori i la veritat és que ens va deixar tan meravellats amb el seu talent que esperem que torni a visitar-nos ben aviat.
Després del descans, el director d’orquestra vienès Christian Arming va ser l’encarregat de rememorar les dues versions musicals del popular conte de la Ventafocs. Dirigint amb mà mestra a una OBC en plena forma, la suite del ballet que va compondre Johann Jr. Strauss en l’últim tram de la seva vida, va sonar majestuosa i brillant. Però l’autèntica apoteosi estava encara per arribar: el Serguei Prokófiev més romàntic i exuberant, en plena efervescència del seu singular talent, va sonar en aquest conegut ballet, que reflecteix a la perfecció la voluntat iconoclasta i irònica del compositor rus. Van ser 26 memorables i frenètics minuts en els quals l’orquestra va sonar al seu millor nivell, arrencant de nou una de les cataractes d’aplaudiments més llargues de la temporada. En acabar, tot eren somriures i ganes de retrobar-se aviat amb una OBC que, de ben segur, ens oferirà moltes nits més de felicitat en el proper 2013. Una nit tan màgica, com si fos d’un conte de fades.
Envía una resposta