La vida està plena de dimonis. Habitualment són dimonis petits i suportables però, de vegades, els dimonis són massa grans com per restar en l’interior d’una persona. Necessiten trobar un pas, una sortida a l’exterior. Donald Ray Pollock ens parla d’alguns d’aquests dimonis, propis d’una Amèrica profunda, uns dimonis de ficció que, lamentablement, no superen els que podem trobar en la realitat.
El llibre ens situa a Knockemstiff, a West Virginia, un lloc on trobem un conjunt de personatges amb vides plenes d’obscuritat i tristor. Trobem a un nen que ha de conviure amb la malaltia de la seva mare i un pare ultra-religiós, un fotògraf i la seva xicota que recorren les carreteres de l’estat buscant nois per assassinar, a un xèrif corrupte, a un predicador que obeeix senyals de Déu,… Tots ells construeixen un entramat de relacions disperses, un mosaic de vides al límit, d’inacabable desesperació.
Pollock ens presenta una novel·la amb molts personatges i salts en el temps. La poca connexió que hi ha entre ells ens podria fer pensar que ens trobem davant d’un recull d’històries curtes que l’autor presenta com una novel·la. Però a poc a poc aquests personatges s’aniran relacionant, hi haurà detalls que els posaran en contacte i arribarem a un final on tot connecta i la tragèdia es fa evident, encara més.
Els personatges de “El dimoni a cada pas” estan profundament marcats per un territori sòrdid i decadent, per uns costums que donen forma a la seva manera de veure la vida. Es tracta de personatges malaltissos, sense cap esperança, però capaços, a la vegada, d’algun moment d’il·luminació, de bondat, de redempció. No tots ells estan definits amb el mateix nivell de detall, ni tots són igual d’interessants, problema habitual en novel·les amb aquesta estructura, però tots tenen algun moment impactant.
L’autor tenia en ment una feina complexa: una novel·la amb personatges desconnectats, que a poc a poc veuen com els seus camins es creuen. Diverses històries que van avançant de manera independent, però que, en el fons, expliquen coses semblants i d’unes persones bastant similars. Tot i així el risc era màxim: d’una banda, el final podia semblar una mica forçat (i ho és, però per sort està ben resolt), de l’altra, algunes històries podien arribar a ser més interessants que altres. Pollock confiava, però, en el seu estil. La seva prosa és eficaç i malaltissa, descriu amb precisió els més mínims detalls, dona forma a cadascun dels malsons i a la vegada és àgil i atractiva, acabant els capítols en un punt àlgid que t’obliga a continuar. És molt descriptiu però economitza paraules i deixa imatges, moltes d’elles perverses, per al record.
“El dimoni a cada pas” és una novel·la notable, un retrat realista i descarnat d’un temps i un lloc ple de personatges sense rumb. No és una lectura fàcil però tampoc és una lectura tan desagradable i violenta com algunes ressenyes exposen. Almenys a mi no m’ho ha semblat. El que sí m’ha semblat és que estem davant d’una novel·la amb una bona construcció de personatges i trames que, malgrat la duresa del tema, et manté totalment enganxat fins a l’última pàgina.
Editorial: Empúries
ISBN: 978-84-9787-812-8
Pàgines: 304 pàgines
Preu: 22 €
Donald Ray Pollock va néixer el 1954 a Knockemstiff, Ohio, escenari del seu primer recull de contes. Va treballar com a peó a la fàbrica de paper Mead Paper Mill i com a camioner fins als cinquanta anys, moment en què va decidir apuntar-se als cursos d’escriptura creativa a la Universitat d’Ohio. El seus contes s’han publicat arreu del món i van guanyar el PEN/Robert Bingham Award l’any 2009. La seva novel·la El dimoni a cada pas ha estat considerada als Estats Units com una de les deu millors de l’any.
Envía una resposta