Nit de Pau

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va anunciar l’arribada de festes nadalenques de forma immillorable amb l’emocionant interpretació de “El Pessebre” de Pau Casals, una obra que combina la recuperació de formes musicals tradicionals catalanes amb la vocació humanista d’un autor firmament compromès amb la pau i la denuncia de la dictadura franquista.

No hi podia haver millor manera de donar la benvinguda a les festes nadalenques que recordant “El Pessebre” de Casals, una llarga obra de dues hores de durada, que una OBC en plena forma va interpretar al costat de la soprano Elena Copons, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, el tenor David Hernández, el baríton Joan Martín-Royo i el baix Marc Pujol, a més d’un impressionant cor format pel Cor Jove de l’Orfeó Català, l’Orfeu Català i la Coral Canigó. Gairebé dues-centes persones damunt de l’escenari per brindar-nos una sentida versió d’aquesta complexa obra que adapta un poema religiós de l’escriptor, periodista i secretari personal dels presidents Macià i Companys –a més de biògraf de Casals–, Joan Alavedra; una obra amb la qual el violoncel·lista i compositor del Vendrell donava testimoniatge del seu compromís a favor de la pau, la fraternitat entre els pobles i la ferma condemna de la dictadura.

Va ser, doncs, una d’aquestes nits màgiques en les que la conjunció d’una sèrie de joves talents ens van permetre gaudir de dues hores de felicitat i bellesa sense límits, oferint-nos la possibilitat de recuperar en la seva integritat una peça que combina a la perfecció la música popular i les formes simfòniques de finals del XIX, amb atrevides incursions, sobretot en la part final, d’alguns elements atrevidament dodecafònics.

Arthur Post

El missatge humanista i la música universal de Casals –que recuperava algunes formes típiques de la tradició catalana, com el preludi en forma de sardana– van viatjar per tot el món, durant la dècada en què Casals va dirigir aquesta obra; arribant a sonar fins i tot davant l’Assemblea General de les Nacions Unides. Per això, ha estat tot un encert que l’OBC recuperés just ara aquesta obra alhora nostra i universal en una versió brillant i plena d’energia, servida pel jove i talentós director d’orquestra Arthur Post, qui va aconseguir arrencar una tancada ovació del públic de l’Auditori. Post va saber agrair-ho com cal, aixecant amb emoció la partitura de Casals, en un bell gest d’oberta complicitat amb el seu públic.

El concert ha coincidit també amb la recent estrena de l’interessant documental “Un poema a l’exili”, dirigit per Alba Gómez, a la sala Pau Casals de l’Auditori, que relata la gènesi de l’obra. A més, val la pena assenyalar que una part de la recaptació del concert del diumenge 16 serà destinat a la Marató de TV3 d’enguany.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada