Desafiant els presagis sobre la fi del món i apuntant-se a l’esperit més festiu del Nadal, el Cirque du Soleil torna a Barcelona aquest final d’any amb l’Alegría per bandera, aixecant de nou la carpa dins del Sant Jordi amb un dels seus espectacles més emblemàtics.
La propia companyia defineix l’Alegria com un estat mental, un espectacle que com el seu nom indica vol ser sinònim de felicitat, joia, diversió i energia positiva.
El show ha recorregut tot el món des de la seva estrena al 1994 i ha estat ja vist per més de 10 milions de persones que arreu del planeta n’han lloat la seva força visual i la seva màgia sensorial. I és que “Alegria” és un espectacle amb el segell del director creatiu Franco Dragone i el director artístic Gilles Ste-Croix on des del diferents números al vestuari (creat per l’equip de la dissenyadora Dominique Lemieux) o la música de René Dupéré tot va dirigit a atrapar els sentits de l’espectador.
“Alegría” posa en escena fins a 55 artistes que, acompanyats de músics de 17 nacionalitats, despleguen un seguit de números que giren entorn dels conceptes de la transmisió del poder, la conversió de les velles monarquies en noves democràcies, o la força de la joventud per transformar les societats amb el pas del temps.
Entre els números més memorables hi ha les acrobàcies sobre unes barres a gran alçada, els moviments d’unes joves contorsionistes, els trapecis sincronitzats, l’home volador, una dança tribal amb ganivets de foc o els salts sobre les barres ruses.
I entre els seus personatges principals hi trobarem les Velles Aus Nostàlgiques (l’exhuberant aristocràcia), el seu líder El Fleur (un ésser napiut i presuntuós), els Bronx (la nova generació que vol enderrocar l’antic règim), les etèries ninfes, la Cantant de Blanc i el seu alter-ego, la Cantant de Negre, els Àngels guardians de l’Alegria, els generosos Tamir i, evidentment, els imprescindibles pallasos.
Història del Cirque du soleil
La història d’aquest circ comença a gestar-se l’any 1982. Guy Laliberté, un acordionista i menjafocs canadenc, que anava d’aquí cap allà, va emprendre junt amb Daniel Gauthier, el repte de reunir a Quebec a un grup de joves artistes del carrer.
Al 1984 el Circ com a tal, amb el recolzament del govern de Quebec, s’inicia i veu la llum. La base d’aquest trenca amb el circ més clàssic i sense aparèixer animals en escena, unint art dramàtic, amb les arts circenses, juntament amb nous conceptes de vestuaris plens d’extravagància, i tot això, combinat amb el joc de llums i un nou estil d’ambientació musical.
El seu primer espectacle l’anomenaren “La magia continúa”. Dos anys després de l’inici de la gira per Canadà, l’any següent van a Califòrnia i l’èxit els motiva per fer una nova gira, aquesta serà al 1987 viatjant per Estats Units (EEUU). No va ser fins al 1990 quan arriben a Europa.
La vida al circ
La companyia s’ha convertit en un referent d’entreteniment, on avui dia, més de 5.000 persones de 40 nacionalitats, entre els que trobem 1200 artistes, la majoria d’ells de l’antiga Unió soviètica, molts d’ells antics gimnastes, fan possible portar a quasi 100 milions d’espectadors en 300 ciutats en els 5 continents.
La seva seu internacional està a Mont-real. Tenen un estricte control per la preparació física, el perfeccionament de moviments i la vetlla per la seva nutrició per les seves gires. Podem dir que els artistes a l’entrar són escollits pel seu talent, i gràcies a la disciplina que aprenen al circ aconsegueixen uns moviments d’una harmonització sublim.
Els espectacles els treballen narrant de manera visual històries de por, fantasia, alegria, el pas del temps i les tradicions Orient i Occident amb uns moviments que meravellen a tots.
El Cirque du Soleil és una maquinària d’èxit mundial, el cor del qual segueix bategant a Mont-real, on va néixer. Allà s’estrenen tots els espectacles i des d’allà s’envia tot el vestidor, que es renova per a cada ciutat. Es calcula que han vist els seus muntatges 90 milions d’espectadors.
Es pot veure a: Palau Sant Jordi
Intèrprets: Cirque du Soleil
Envía una resposta