El Hòbbit: un viatge inesperat
8Valoració

“El hòbbit: Un viatge inesperat” (The hobbit: An unexpected journey, 2012), dirigida per Peter Jackson, és la primera de les tres parts de l’adaptació al cinema de la novel·la de J.R.R. Tolkien, “El hobbit”. La història està ambientada en la Terra Mitjana, 60 anys abans d’”El Senyor dels Anells” quan un mag, 13 nans i un hòbbit inicien una gran aventura.

En un forat a terra, hi vivia un hòbbit. No era pas un forat lleig, brut, humit, ple de restes de cucs i amb olor de resclosit, però tampoc no era un forat sec, pelat, sorrenc, sense cap lloc on seure ni cap cosa per menjar: era un forat de hòbbit, cosa que significava comoditat.

Bilbo Bolsón (Saquet, en català i Baggins, en anglès), un d’aquests hòbbits que viu còmodament en un forat, es veu arrossegat a una èpica recerca que el durà a reclamar el regne que anys enrere van perdre els nans a les mans del temible drac Smaug. Sense veure-ho venir, i convençut pel mag Gandalf el Gris, Bilbo acaba formant part d’una companyia de 13 nans liderats pel llegendari guerrer Thorin Escut de Roure. El seu viatge els durà a terres perilloses infestades de trasgos, orcos i huargs mortífers, així com d’una misteriosa i sinistra criatura coneguda com El Nigromant. Malgrat que el seu destí està situat a l’Est, en les terres ermes de la Muntanya Solitària d’Orient, els personatges primer hauran d’escapar dels túnels dels trasgos, on Bilbo coneixerà a la criatura que canviarà la seva vida per a sempre Gollum. Bilbo s’apoderarà del “preciós” anell de Gollum, un anell amb inesperades qualitats i de gran utilitat… Un, aparentment, inofensiu anell d’or que lligarà el destí de tota la Terra Mitjana.

El Hòbbit: un viatge inesperat Peter Jackson

Posem-nos en antecedents. “El hòbbit” és un llibre anterior a “El senyor dels anells”. Creat per Tolkien com un conté infantil, és la prèvia a tot el món fosc i ple d’èpica que un viu si s’ha llegit la trilogia d’El senyor dels anells o ha vist els films anteriors de Peter Jackson. “El Hobbit” és, per tant, el mateix, però molt diferent tant en el to com per les intencions amb el que va ser creat, distreure nens. En resum “El Hobbit” és més lluminós, més alegre, un camí d’iniciació i maduració ple d’aventures, sense massa foscor i sense les grans batalles èpiques de la famosa trilogia.

”El Hobbit” no és la continuació de la Trilogia, és anterior, i per molt que hi comparteixi personatges, aquests són diferents, es troben en una fase diferent de la seva vida, els queda molt per viure i per canviar. De fet, el món de Tolkien també és diferent. No han arribat encara els temps foscos i tenebrosos. Peter Jackson ha sabut plasmar perfectament aquest to més lleuger però sense infantilitzar-lo tant que el faci poc suportable pels adults. “El hòbbit: Un viatge inesperat” és un film d’aventures, distret, divertit i amb uns personatges entranyables però sense els grans conflictes interns que tenien a la Trilogia.

Peter Jackson ha traslladat a la pantalla cada coma, cada punt i seguit, cada punt final del llibre, però amb l’ambició d’oferir molt més –o no tindria per a tres pel·lícules ni en broma – posa imatges a coses que en el llibre se citen breument de manera que es pot veure la glòria d’Erebor o la conquesta del tresor per part d’Smaug (que s’intueix més que veure’l) . A banda Peter Jackson va tenir accés als apèndixs escrits pel propi Tolkien que, en algun moment  sembla que es va replantejar reescriure “El hòbbit” després d’acabar “El senyor dels anells” per reforçar la pel·lícula amb més trames.

El Hòbbit: un viatge inesperat Peter Jackson

Hi ha un munt de coses destacables  com ara la fotografia d’Andrew Lesnie o la música de Howard Shore, però per sobre de tot em quedo amb les moltes bones interpretacions que s’hi donen i que aconsegueixen convertir als personatges en propers. Primer el gran encert de donar el paper de Bilbo a Martin Freeman, el Watson de la sèrie “Sherlock”, que aconsegueix que simpatitzem amb ell des del primer segon en què coneixem aquest hòbbit acomodat en el seu forat; Richard Armitage, que dóna vida al noble Thorin i sap dotar al personatge de l’orgull i el sentiment per tot el que ha perdut que necessita i per suposat Ian McKellen amb un Gandalf diferent, més jovial, bromista i divertit, que comença a intuir que alguna cosa està canviant i amb el poder que necessita l’aventura per treure les castanyes del foc al grup d’aventurers. És també un plaer retrobar-nos amb vells coneguts com Cate Blanchett (Galadriel), Christopher Lee (Saruman), Ian Holm (Bilbo gran), Elijah Wood (Frodo) i Hugo Weaving (Elrond).

Capítol a banda mereix Andy Serkis i el seu esquizofrènic Gollum, que aconsegueix repel·lir i entendrir amb diferències d’un segon. L’escena d’”endevinalles a la foscor” és la millor, sense cap mena de dubte de tot el film. I ni falta de ritme ni allargassada, sinó transmesa del llibre a la pantalla tal i com ha de ser, divertida, dual, amb una expressivitat de Gollum suprema i amb aquell anell, el meu tresor, que tots ambicionem: un anell per unir-los a tots.

No tot és perfecte. No li acabo de veure la necessitat suprema al 3D, excepte per donar profunditat als paisatges, però marejant quan hi ha acció – i aquí hi ha bastanta- i no us puc parlar és del famós High Frame Rate (HFR) o els 48 fotogrames per segon, perquè la vam veure amb el nombre de fotogrames tradicionals.

Alguns dels afegits com Radagast el Pardo, són certament discutibles. Personalment considero que aquest personatge mescla l’humor amb algun moment més fosc deixant amb una sensació estranya les seves escenes excepte en el que respecta a la seva visita a la fortalesa de Dol Guldur. L’altre personatge polèmic és l’orc Azog, antagonista de Thorin i que no sabem com evolucionarà però com a mínim dota a Thorin de l’èpica perfecta.

El Hòbbit: un viatge inesperat Peter Jackson

Finalment anem al gra, cal que d’un llibre de 300 pàgines s’hi faci tota una trilogia? Ja he dit, no sé quina part és excés d’ambició per part d’un fan de Tolkien per dur cada coma a la gran pantalla i quina pertany a l’excés d’ambició de furgar en les butxaques dels fans.

Dit això, confesso que tenia mandra d’encarar-me a un film de quasi 3 hores però al final se’m va passar en un no res i amb una bona estona i vaig trobar pensant que bo volia esperar massa per poder veure en tot l’esplendor a Smaug. Per cert que la segona part, “El hobbit: La desolación de Smaug”, s’estrenarà 13 de desembre de 2013, i la tercera “El hobbit: Partida y regreso” està prevista pel 18 de juliol de 2014.

“El hòbbit: Un viatge inesperat” és un viatge per fans, per gent que sàpiga que s’hi trobarà. No s’hi val emprendre el viatge amb xancletes de platja si el que necessites són botes de muntanya, perquè el camí se’t farà etern i dolorós. No és la Trilogia del Senyor dels anells, és una història prèvia i amb un to completament diferent. Mirada a microscopi pels fans, estic segura que trobaran moments que els farà reviure el llibre i desitjar recuperar-lo. Els despistats que entrin a veure-la sense saber del món Tolkien la trobaran excessiva i avorrida. A mi m’ha agradat tornar a trepitjar la Terra Mitjana.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies