El Bosc
7Valoració

Óscar Aibar retorna amb una adaptació d’un relat d’Albert Sánchez Piñol ambientat a la Guerra Civil però amb un important transfons de ciència-ficció. És una aposta arriscada perquè navegar entre dos gèneres mai ha resultat fàcil.

Quan esclata la guerra civil, les milícies anarquistes aconsegueixen el poder al Baix Aragó. Al Matarranya en Ramon i la seva dona Dora amaguen un secret ancestral: unes llums misterioses que apareixen prop del bosc que envolta el seu mas. Segons la tradició familiar, són la porta a un altre món del qual no torna ningú. Un anarquista enamorat de la Dora intenta matar en Ramon, que es veu obligat a entrar en les llums i desaparèixer.

D’una banda tenim una narració centrada al voltant de la Guerra Civil, que defuig el típic enfrontament entre bons i dolents i dibuixa un retrat una mica més realista i amb més matisos. Lligada a aquesta narració de caire més dramàtic i a estones costumista tenim una trama de ciència-ficció, que sempre es manté en segon pla però que a mesura que avança el metratge es va fent cada cop més explícita. Són dos elements molt antitètics que funcionen junts, i això ho hem d’agrair al guió que signa el mateix Sánchez Piñol, que adapta perfectament la seva pròpia història. En altres mans dubto que haguéssim tingut un resultat tan rodó partint d’un material tan estrany i surrealista.

El bosc Oscar Aibar

Cal dir, però, que les dues històries es complementen: la part de ciència-ficció narra una visió de les coses, dels assumptes humans que ens fa pensar en la forma que tenim de resoldre els nostres problemes. Però de nou, Aibar no parla de bons i dolents, es mou en el gris, i la part final ho demostra donant una perspectiva diferent dels fets.

Aibar fa que una història petita ambientada en el temps de la Guerra Civil resulti interessant. I ho aconsegueix posant la seva mirada en uns personatges sòlids i ben construïts, que viuen un conflicte que ens arriba perquè, encara que estigui allunyat en el temps, es basa en realitats que ens podríem arribar a trobar. El repartiment format per Maria Molins, Álex Brendemühl i Pere Ponce, entre d’altres, fa un bon treball donant vida als personatges sense estridències i amb el detall que requerien.

El bosc ho tenia tot per sortir malament: l’enèsima pel·lícula dedicada a la Guerra Civil i amb un transfons de ciència-ficció. Era una mescla curiosa i difícil que podia convertir-se en un despropòsit però les capacitats de director, guionista i la resta de l’equip donen com a resultat una pel·lícula emotiva i sorprenent.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies