Un cop més es dóna a Girona l’oportunitat d’admirar a aquells britànics que ja havien trepitjat la ciutat anys anteriors. Són els Propeller en el festival de Temporada Alta que ens endinsen dins del món de Shakespeare amb The Twelfth Night, un espectacle de 10 sobre 10.
Entres a la sala del Teatre Municipal de Girona i una escenografia intrigant, plena d’elements, amb un toc Fantasma de l’Òpera, et desperta certa curiositat: en quin moment de la història ens trobem? Apareix un home amb una guitarra pel passadís central de platea, puja a l’escenari i comença a cantar una cançó. Amb aquesta, es desperten els fantasmes de la nit: surten a escena tots els actors emmascarats cantant amb Feste, l’home de la guitarra. La música acompanya a la posada en escena tot jugant un paper molt important al llarg d’aquesta Nit de Reis.
És una obra on els símbols codifiquen l’essència shakesperiana (foscor, eco, el ring de boxa…). A destacar, tant els efectes amb els miralls com els canvis d’escena. Aquestes transicions parteixen d’un principi on es presenta una sala amb objectes, mobles grans amb miralls, una làmpada, teles… Així doncs, la delicadesa dels actors tot modificant aquest espai en el moviment físic directe de l’escenografia mereix ser mencionat.
El que sí val la pena mencionar, per sobre de tot, és el fet de com un home pot fer el paper de dona, característica habitual d’aquesta companyia, en què el seu repartiment és exclusivament masculí. Impressionant. El grup teatral conté un gran treball corporal i manera de dir el text (evidentment sense canviar la tessitura de la veu) en la què oblidaves que Olivia, Maria o Viola eren les disfresses femenines dels actors homes Ben Allen, Gary Shelford i Joseph Chance.
L’únic punt negatiu de l’obra és l’estructura de vodevil que presenta. El que sorprèn és que un se n’adoni al final d’aquest detall que adorna la totalitat de la proposta escènica. Llavors, hom relaciona aquest fet amb els petits detalls que no han funcionat en el transcurs de The Twelfth Night.
Realment aquesta decoració de vodevil és extremadament suau i poc intensificada, per tant es considera als britànics Propeller com a uns dels grans europeus que recreen els Shakespeares de forma magistral.
Es pot veure a: Teatre Municipal de Girona
Text: William Shakespeare (adaptació de Edward Hall i Roger Warren
Envía una resposta