Les xarxes socials són un element de comunicació principal en la nostra societat. Formen part de la nostra vida i ens permeten estar contínuament connectats amb les persones que ens envolten. També ens permeten presentar-nos de manera idealitzada o donar una visió de nosaltres mateixos lleugerament diferent de la realitat. En societat tots interpretem un paper i les xarxes socials són part d’aquesta societat. La ficció, la màscara i les xarxes socials són elements presents en aquesta obra de Toni Cabré.
Navegants és un comèdia amb dos personatges, un noi i una noia, als qui direm Robert i Patrícia, que es coneixen a una xarxa social a Internet. Els dos s’inventen un joc, una realitat diferent a la seva, una realitat virtual consensuada, en principi, i es queden atrapats.
Toni Cabré construeix un text modern, en què les noves tecnologies tenen un paper rellevant i suposen el punt de partida de la farsa que els dos protagonistes s’inventen. És un text que arrenca a poc a poc ja que al principi l’espectador no té massa clar cap a on anirà la història. Però a mesura que la teranyina de mentides entre els dos personatges es va fent més profunda, l’espectador queda atrapat. Dubta del nivell d’implicació en el joc de tots dos, dubta de la naturalesa de la seva relació i dubta d’un final molt ocurrent, que en certa manera podria recordar algun misteri televisiu d’aquells que feia Alfred Hitchcock, tot i que aquí el joc, sempre present, ens porta a observar-ho tot amb una mirada cínica i poc crèdula.
L’obra, no massa llarga, flueix amb bon ritme un cop passats els 10 o 15 primers minuts inicials on la història necessita plantejar-se i triga una mica massa en fer-ho. Però després uns diàlegs bastant aconseguits, amb un punt realista i embellits amb contínues referències al món dels cocktails, ens acompanyen a llarg de tota aquesta (tragi)comèdia.
Una escenografia senzilla però funcional ajuda a que el text arribi fàcilment als espectadors. La Sala Gaudí permet una proximitat als actors que s’agraeix en un text com aquest i la reducció al mínim necessari dels elements sobre l’espai escènic és un avantatge més. El treball dels actors és més que correcte. Porten el pes de l’obra amb efectivitat però em falta una mica de química entre ells per acabar de creure algunes parts del joc que creen. Roser de Castro i Andreu Sans són dos actors amb capacitat per controlar les emocions i donar el punt just a cada una de les escenes, sense resultar histriònics ni caure en el ridícul.
Navegants és una obra entretinguda, que creix en interès a mesura que avança el text i que us atraparà en un joc en què les xarxes socials tenen molt a dir. És una sala petita, per tant no espereu grans escenografies ni excessos tècnics, però sí que podeu esperar un bon text, una direcció elegant i unes actuacions a l’alçada.
Es pot veure a: Teatre Gaudí
Text: Toni Cabré
Intèrprets: Roser de Castro, Andreu Sans
Envía una resposta