El chef, la receta de la felicidad
8Valoració

Cuinada amb exquisit gust, Daniel Cohen ens presenta aquesta comèdia sobre les vicissituds d’un xef francès de renom i del seu aprenent –i més fidel seguidor- per aconseguir mantenir les estrelles que distingeixen el ‘savoir faire’ de la seua cuina, i aconseguir ser feliços mentrestant. Perfecta per a cuiners incipients i espectadors amb ganes de descobrir històries amb ‘bon rotllo’.

Xef desmotivat busca inspiració per no perdre el reconeixement de la crítica culinària al seu restaurant de París. I xef desafortunat busca feina remunerada mentre anhela cuinar en un restaurant de París. Són les dos idees que el director i guionista Daniel Cohen (actor i també responsable de filmes com ‘Les deux mondes’ i ‘Un vie príncipe’) presenta en aquesta comèdia gastronòmica de producció franco hispana, amb Jean RenoMichaël Youn com a protagonistes, que ja va ser presentada al Festival de San Sebastiàn (en la secció Culinary Zinema) i al ‘Film&Cook’ de Barcelona celebrat a l’octubre de 2012, entre d’altres.

El gran Reno interpreta a Alexandre Vauclair, un cuiner de prestigi, director dels fogons del millor restaurant parisenc i presentador d’un programa televisiu de receptes pròpies. Però el vertader protagonista és Youn que dóna vida a Jacky Bonnot, un cuiner amb talent que fa tasques de pintor, amant de l’alta cuina i que somnia poder guanyar-se la vida fent semblants meravelles gastronòmiques però que, malauradament, no té massa sort.

Michaël Youn i Jean Reno a "El Chef"

Tots dos s’uniran de manera casual en una successió d’esdeveniments als que acompanyen el magnat propietari del restaurant (Julien Boisselier), la dona embarassada de Bonnot (interpretada per Raphaëlle Agogué) i els molt destacables ajudants interpretats per Serge Larivière i Issa Doumbia i un Santiago Segura que, fent quasi de si mateix, parodia els que lideren els nous temps que arriben al sector.

Perquè en el món gastronòmic ací retratat, aquesta pel·lícula francesa defensa la cuina tradicional i, per tant, defensa la seva cuina més essencial. Igual que defensa la tradició front la modernitat, el concepte de família… En definitiva, és una visió de la vida més convencional que s’assaboreix amb forquilla i ganivet.  Una comèdia fresca i positiva -en la línia de la recent ‘Bon Appétit’ (David Pinillos, 2010)- que aconsegueix enganxar l’espectador tant per l’atractiu d’una cuina apetitosa, com per la seva senzillesa i elegància. I molt important: que ningú deixi passar els crèdits inicials, el seu disseny és tan recomanable com la pel·lícula.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies