David Ayer retorna a un gènere que coneix molt bé, el drama policíac, per explicar-nos el dia a dia d’una parella de policies en alguns dels districtes més perillosos de Los Angeles. Escrita i dirigida per Ayer, ‘Sin tregua’ té tocs de reality, de ‘buddy movie’, de drama i de comèdia i, tot i que no es tracta d’un dels films més originals que hi ha a la cartellera, la mescla que proposa funciona, sobretot a mesura que avança el metratge.
Sin tregua ens permet seguir les vides dels agents Taylor (Jake Gyllenhaal) i Zavala (Michael Peña), dos policies de Los Angeles que patrullen els carrers i que hauran de superar el seu major repte quan es converteixen en l’objectiu d’una perillosa banda de narcotraficants que ha posat preu al seu cap.
Ayer s’ha especialitzat en pel·lícules que s’apropen al thriller d’acció des d’un punt de vista realista, extrem que arriba a la màxima expressió en aquesta pel·lícula. Gran part del metratge està rodat amb càmera subjectiva, que en mans de l’agent Taylor recull el dia a dia dels dos protagonistes. Aquesta càmera ens apropa a la vida d’aquests dos homes, la professional, amb les seves actuacions i els riscos als que s’han d’enfrontar, i la privada, en la que coneixem a les seves parelles i gaudim amb els moments més feliços de les seves vides. Aquest coneixement tan proper dels personatges fa que la connexió emocional que es crea amb ells sigui intensa, el que resulta molt trascendent sobretot en els moments en què es veuen immersos en situacions de risc.
El desenvolupament d’uns personatges realistes i propers és una de las principals virtuts de la pel·lícula. La resta, la trama d’acció i el drama policíac, no és gens original i ja l’hem vist en moltes ocasions. A més, la càmera subjectiva ens aporta una dosi extra de mareig que no ens facilita l’entrada en la pel·lícula. La capacitat del director per dominar el thriller i una direcció dura i amb molta tensió ajuden a mantenir un interès que en altres circumstàncies s’hauria perdut en els deu primers minuts.
La història funciona gràcies al treball dels dos actors protagonistes. Gyllenhall i Peña són dos grans actors que donen vida a uns personatges amb carisma que tenen una relació de germans molt emocionant. Els espectadors s’apropen a dues persones que semblen reals, que creen llaços, i que comparteixen moments feliços relacionats amb les seves famílies. Aquest retrat es beneficia d’una interpretació dels dos actors que sembla fàcil però que és complexa, per la gran càrrega de veracitat que porta. Sense el treball de Gyllenhaal i Peña la pel·lícula no seria la mateixa, i en això també hem de considerar la bona feina de Ayer a l’hora de triar i dirigir els actors.
Sin tregua és una altra mostra del realisme de carrer marca de la casa de David Ayer, una pel·lícula que temàticament no és gens original però que es beneficia d’uns bons personatges i uns actors que fan una feina fantàstica. En definitiva, un drama de policies proper al reality que convenç quan s’allunya de l’acció i s’endinsa en les vides privades dels protagonistes.
Envía una resposta