La història està plena de personatges fascinants completament desconeguts. Són aquells personatges que han estat importants en algun moment però que s’han mantingut sempre en un segon pla, en les vores de les pàgines dels llibres d’història. Sembla que el propòsit de Martí Gironell sigui descobrir-nos aquests homes i dones d’interès, tot i que no és una intenció premeditada. Com ell mateix comenta en les notes del llibre, va descobrir al pare Frigola quan s’estava documentant per la seva anterior novel·la, ‘L’arqueòleg’; va sentir fascinació per la història d’aquest home que va haver de lluitar contra les grans forces religioses i polítiques de Castella, i va decidir que seria el seu següent projecte.
L’últim abat ens explica els anys de gestió de Pere Frigola, el que seria últim abat de San Benet de Bages. La narració se centra en la confrontació amb el rei de Castella i la Congregación de la Observancia de Valladolid, que volien controlar els monestirs catalans com a forma d’entrar en el govern del país.
Com és habitual en les obres de Marti Gironell trobem una gran quantitat de documentació per tal d’incloure fets, costums i històries reals unides a una trama més o menys ficcionada que ajuda a donar cohesió a totes les històries i augmentar el seu interès com a novel·la. Destriar els fets reals dels de ficció és un treball de documentació similar al que ha fet l’autor (encara que a les notes finals ens dona algunes pistes) o sigui que el millor que un pot fer és seure i gaudir amb les narracions d’un temps i un lloc fascinants.
La trama més política està ben desenvolupada, presentant els diferents jugadors en aquest imponent tauler d’escacs i deixant clar que les fronteres de la bondat i la maldat són difuses. Tots tenen interessos i tots tenen enemics. L’abat i els monjos de Sant Benet temen el control del braç polític i eclesiàstic de Castella mentre que el poble veu com el monestir intenta controlar-los i cobrar molts més impostos dels que estava cobrant. El llibre s’esforça per exposar tots els punts de vista, intencions i desacords allunyant-se d’una clara estructura de bons contra dolents, encara que parcialment s’alinea amb els monjos de Sant Benet.
La història s’estén durant més de 20 anys i això implica que els fets siguin narrats amb salts temporals importants per destacar els episodis més definitoris. Hi ha alguns realment colpidors mentre que altres no resulten tot lo emocionants que un desitjaria. Precisament aquest punt és interessant a analitzar perquè tinc la sensació que Martí Gironell prefereix no entretenir-se gratuïtament en les morts o altres accidents i presentar-los com fets propis de les tensions que s’estaven vivint, sent molt més important explorar les conseqüències. I tot i que això és una bona idea, personalment considero que alguna mort important (i que no revelaré per no afectar la vostra lectura de l’obra) es podria aprofitar per a construir un episodi molt més emocionant.
Gironell descriu amb detall els usos i costums de l’època, generant interès per les formes de viure d’aquell temps i per les rutines en el monestir. I ho fa amb un llenguatge molt estudiat, on cada paraula té un sentit i està triada amb elegància i molta intenció. L’estil de l’autor millora en cada una de les seves obres però sempre es manté fidel a la necessitat de documentar-se molt per donar veracitat a la història i a defugir les exageracions i els moments d’un excés de dramatisme.
L’últim abat és una lectura molt interessant, que ens permet conèixer un personatge fascinant i ens presenta una trama d’intriga política que sembla petita però que té un gran impacte en la política global del país. Els seguidors de l’autor no necessiten cap més raó per comprar-lo; la resta podreu descobrir un capítol desconegut de la nostra història mentre gaudiu d’una novel·la molt ben escrita.
Editorial: Columna Edicions
ISBN: 978-84-6641-534-7
Pàgines: 384 pàgines
Preu: 21,50€ / 9,95€ (e-book)
Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971) és escriptor i periodista. El seu debut novel·lístic, El pont dels jueus (Columna, 2007), es converteix en un fenomen que ha generat fins i tot una ruta turística a l’escenari de l’obra, Besalú. Aquest llibre ha estat traduït al castellà, l’italià i el portuguès per al Brasil. Amb una bona acollida del públic, la seva segona novel·la, La venjança del bandoler (Columna, 2008), va obtenir el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica. La seva darrera novel·la és L'arqueòleg (Columna, 2010), una aventura basada en la vida del monjo Bonaventura Ubach, fundador del Museu de Montserrat.
Envía una resposta