Wonder Wart-Hog. El superserdo (1968-1978)

2012-12-01

8Valoració

L’estat del malestar

Dit i fet. Tal com ens van prometre, Ediciones La Cúpula publica el segon volum de l’imprescindible recopilatori de les millors aventures de Superserdo, una porcina criatura dotada d’infinits superpoders, sortida de l’extravagant (i molt fumada) ment de Gilbert Shelton, figura fonamental del còmic underground i creador d’icones de la contracultura nord-americana com els Freaks Brothers o el gat Fat Freddy.

Mutadrid s’assembla cada vegada més a Madrid. O a Barcelona. La ciutat on viu el totpoderós Superserdo, i el seu acomplexat alter ego, el periodista sense feina Philbert Desanex, s’endinsa en el caos, sacsejada per la màfia i la classe política, obstinades a acoquinar i tornar boja a la població. Els sona aquesta cançó? El millor de tot és que aquestes hilarants (i premonitòries) històries sobre una de les primeres crisis de l’“estat del malestar” van ser escrites ja fa més de trenta anys; en una època en la qual les grans ciutats nord-americanes van patir la crisi i la inseguretat ciutadana, els embolics polítics més tèrbols i la brutalitat policial, com bé demostren les pel·lícules de “vigilants” com Harry Callahan (Clint Eastwood) o Paul Kersey (Charles Bronson), les cròniques urbanes de músics com Lou Reed o Suicide i els més àcids comix de Gilbert Shelton, com aquest que tinc des de fa dies a la meva tauleta de nit, i que no puc deixar de recomanar.

Les cròniques de finals dels seixanta i de la dècada del setanta d’aquesta versió imperfecta de Superman combinen els arguments més fantàstics –que inclouen viatges al passat, introduint-se en un WC, per conèixer a la versió primitiva del Superserdo; o bé la inesperada invasió dels porcs d’Urà- amb uns altres molt més recognoscibles i quotidians. Així, en una història francament memorable, Superserdo visita el gueto de la ciutat i tracta de posar-hi ordre, per acabar descobrint que darrera dels mandataris aparentment més dignes, amb els quals intenta arribar a un acord, s’hi amaguen unes rates ferotges disposades a arrasar la ciutat i treure-hi després tot el profit. El nostre heroi s’enfronta també a la màfia i fins i tot participa en una vaga total, promoguda, curiosament, per un super-hipnotitzador obstinat en tornar ximples als ciutadans mitjançant el fil musical.

Com poden veure, són un munt de cròniques fresques, àcides i molt divertides sobre la societat de consum, les institucions socials i polítiques i la cara oculta de la tan lloada democràcia. A diferència de l’home d’acer de Metròpolis, Superserdo és un heroi ple de dubtes, desconcertat per una realitat que el sobrepassa, posseït sovint pel seu cantó menys heroic i més animal. Alhora, la seva doble identitat és també un fracassat de manual, un periodista precari -també en això Shelton va ser un visionari- que malviu gràcies a la beneficència de l’Estat. No obstant això, no voldria donar-los la falsa impressió de que és aquest un còmic apocalíptic i trist; ben al contrari, llegir Wonder Wart-Hog és encara avui tota una festa, plena d’irreverència, esperit juganer, sentit de l’humor i –per què no?- també una mica d’esperança. Al cap i a la fi, encara és possible prendre decisions inesperades com fa Superserdo, quan -per posar només un exemple significatiu- decideix enviar a les escombraries tots els discos del fil musical i emetre pels altaveus del món sencer meravellosa música soul.