La Vida de Pi
7Valoració

Tal i com passava amb ‘Cosmopolis’, les notícies de l’adaptació de ‘La vida de Pi’, la novel·la de Yann Martel, venien acompanyades per certa sorpresa. No és que aquesta obra sigui completament inadaptable però sí  que es tractava d’un repte bastant complicat. Ang Lee ha signat una adaptació fidel, que conserva l’essència i que es recolza en l’enorme bellesa de les seves imatges.

La vida de Pi ens explica la increïble història de Piscine ‘PI’ Monitor Patel, un jove que sobreviu a un naufragi i es troba en un bot salvavides acompanyat per diversos animals. El jove ha d’iniciar una llarguíssima travessia per sobreviure amb la seva singular companyia.

A l’igual que la novel·la, la pel·lícula està narrada des del punt de vista del Pi adult i està dividida en tres parts. A la primera, Pi relata la seva infantesa i joventut, explicant, entre altres coses, l’origen del seu nom, les aventures al zoològic que regentava el seu pare o els seus primers amors. La segona part, la més llarga, ressegueix el viatge de Pi amb els animals, els més de 200 dies perdut en l’oceà. És millor no donar molts detalls de la tercera part, ja que té a veure amb el fons de la història que ens explica Pi i les seves múltiples lectures.

Ang Lee i el guionista David Magee han optat per una adaptació bastant fidel de l’obra de Yann Martel. Per aquest motiu, el film té les mateixes virtuts i defectes que la novel·la. Entre les virtuts tenim el sentit de la meravella que desprèn el conjunt, una història propera a la fantasia, amb contínues metàfores i una omnipresent al·legoria religiosa. En el costat de les coses positives cau una reflexió sobre les creences, la fantasia i la imaginació; la història de Pi ens ofereix una tria a mesura que avança el metratge, tria que és fa evident en la part final i que funciona com un mirall en el que ens podem observar i augmentar el coneixement que tenim de nosaltres mateixos. Entre els defectes trobem una certa falta de ritme, una mena de pausa perpètua acompanyant el viatge del jove. Això fa que la pel·lícula esdevingui una mica avorrida en alguns trams però és una inconveniència que acaba més o menys compensada per la qualitat de les reflexions que conté la història i els excel·lents quinze minuts finals.

Vida de pi Ang Lee

La vida de Pi és una de les pel·lícules més belles que ens han arribat aquest any. La gran majoria de les eleccions d’Ang Lee són encertades, des dels actors que donen vida al protagonista a la representació dels animals, passant per alguns fragments del viatge de Pi o una fotografia magnífica. Especialment meravellós és el segment de nit amb les meduses on la pel·lícula es converteix en un quadre extraordinari, en una simfonia de llum i colors que deixa bocabadat a l’espectador.

La vida de Pi ens relata un viatge, físic i espiritual, cap a l’esperança i la vida. Pi fa servir la seva història per conèixer als seus interlocutors, per plantejar-los un dubte raonable entre la fe i la lògica. I aquest dubte també sorgeix en l’espectador, que en acabar la pel·lícula, no només comentarà l’extraordinària bellesa d’alguns dels seus segments sinó que podrà iniciar un diàleg amb ell mateix que resultarà encara més enriquidor.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies