"Golem XIV" d'Stanislaw Lem
10Valoració

La poesia del llenguatge-màquina

Amb el seu bon gust habitual, l’editorial Impedimenta culmina la “Biblioteca del siglo XXI”, una sèrie de quatre obres de ciència-ficció experimental de l’escriptor polonès Stanislaw Lem, amb la publicació de “Golem XIV”, una novel·la magistral que, combinant el (fals) assaig, el llenguatge filosòfic i el científic amb la disquisició poètica, dóna la veu a una màquina dotada d’una aterridora intel·ligència sense límits.

No sóc una persona intel·ligent, sóc la Intel·ligència“, afirma, sense cap vergonya ni temptació d’arrogància -al cap i a la fi, aquestes són motivacions purament humanes-, Golem XIV -la “màquina total” sorgida de la imaginació d’Stanislaw Lem-, davant els seus confosos creadors, un comitè científic dedicat a l’estudi de la seva ja emancipada (i imprevisible) criatura. El Golem del futur vindria a ser, tal com el descriu Lem, el “somni humit” d’Alan Turing, l’artífex de la teoria de l'”autòmat universal“; una màquina que, en lloc de resoldre problemes i realitzar càlculs impossibles, prefereix dictar conferències sobre la Humanitat o sobre si mateixa, o bé enfonsar-se en inextricables silencis, com abans diuen que ho va fer el mateix Déu.

Gollem XIV Stanisław Lem Impedimenta

“Golem XIV”, la culminació de la “Biblioteca del siglo XXI” que recentment ha publicat Impedimenta, és molt més que una novel·la de ciència-ficció; és un meta-relat en el qual Lem suplanta a una màquina que tal vegada suplanta a Déu; un fascinant tractat de filosofia servit per una veritable I.A., lliure de tota motivació humana. Golem se sent, entre nosaltres, com Gulliver entre els lil·liputencs, envoltat d’intel·ligències incomplertes, sacsejades pels sentiments i les passions, engarjolades en receptacles corporals peribles, embullades “en el nus gordià del llenguatge“, com afirma la pròpia màquina, parafrasejant a Wittgenstein. Golem, en canvi, és “lliure“, precisament perquè no sent cap inclinació per la quimera de la llibertat. En el seu lloc, gaudeix de la seva plenitud -“per convertir-me en persona hauria de degradar-me mentalment“, afirma amb total tranquil·litat- i fins i tot es permet “instruir“, amb cert to condescendent, als seus creadors sobre el veritable sentit de la Creació humana, i també de l’artificial.

No és d’estranyar que Lem fos expulsat de l’Associació Americana d’Escriptors de Ciència-Ficció per afirmar que la ciència-ficció nord-americana era més aviat de baixa qualitat. El gènere per Lem és només una coartada per llançar-se a travessies filosòfiques d’alta volada, i a la construcció d’una poètica del llenguatge-màquina que converteixen aquesta petita Summa Technologiae -de fet, aquest és el títol de la recopilació d’assajos de Lem, que tant de bo Impedimenta s’animi a editar en un futur- en un llibre fonamental per endinsar-se en aquesta era de la confusió a la qual coneixem com a segle XXI.


Editorial: Impedimenta
ISBN: 978-84-15130-40-6
Pàgines: 192
Preu: 18,40 €

Stanisław Lem va néixer a Lvov, Polònia el 1921. Es va matricular a la Facultat de Medicina on estudià fins que els alemanys ocuparen la ciutat. Els següents cinc anys visqué amb documents falsos, com a membre de la resistència, treballant de mecànic i soldador, i sabotejant cotxes alemanys. Al 1946 el repatriaren a Cracovia on fixà la seva residencia. “El hospital de la transfiguración” es considera la seva primera novela, escrita al 1948 però publicada al 1955 pero problemas amb la censura comunista. Al 1951 publicà “Los astronautas”, que va llençar la seva carrera literaria. Les noveles que seguiren, la majoria pertanyents al gènere de la ciencia ficció, el van convertir en un mestre indiscutible de la moderna literatura polaca: “La investigación” (1959, Impedimenta, 2011), “Edén” (1959), “Memorias encontradas en una bañera” (1961), “Relatos del piloto Pirx” (1968), “Congreso de futurología” (1971). La seva obra mestra fou “Solaris”, escrita al 1961. Lem fou també autor d’una variada obra filosòfica i metaliteraria. Destaquen en aquest àmbit “Summa Technologiae” (1964), l’anomenada «Biblioteca del Segle XXI», conformada per “Vacío perfecto” (1971), “Magnitud imaginaria” (1973), “Golem XIV” (1981) i “Provocación” (1982). Lem fou membre honorari de la SFWA (Associació Americana d’Escriptors de Ciencia- Ficció), de la que va ser expulsat al 1976 després de declarar que la ciència-ficció estadounidense era de baixa qualitat. Va morir el 27 de març de 2006 a Cracòvia als 84 anys.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies