Dos espais. A un costat de l’escena, Quebec. I de l’altre, Barcelona. Dos mons a punt de compenetrar-se en un escenari minimalista. Al fons, dues pantalles grans, diferenciades pel color, una blava, l’altre vermella, que esdevindran el suport de divers espais ficticis: Sagrada Família, Llac gelat del Canadà, reflex de somnis, flux de colors canviants que creen un ambient particular per cada situació, acompanyat d’un camp sonor bastant evocador.
Dos mons, Quebec-Barcelona, sofà i taula d’un costat, llit doble de l’altre, espai d’entrada i sortida al centre: dues dones a punt d’intercanviar durant unes setmanes vides i cases, protagonistes femenines creades per Mercè Sarrias. Laia, jove professora de primària catalana i Anne, cosina llunyana de Montreal. Cadascuna s’emporta la seva maleta i els seus problemes a l’altre costat de l’oceà. La primera a la cerca d’óssos polars, la segona a la cerca del mite d’un oncle llunyà, -sobre el qual vol escriure una tesis històrica en relació a la Guerra Civil-. Totes dues coses símbols d’un món millor i pretextes per fugir de les seves realitats en les quals cohabiten els problemes laborals per a una i per a l’altra, els sexuals.
Les dones no només es confrontaran amb sí mateixes, els seus desitjos i les seves necessitats, sinó també amb una cultura nova i dos idiomes diferents: català i joual. En efecte, el català i el francès tan bonic del Quebec s’entrecreuen en aquesta obra de dues llengües simultànies, en què els actors catalans Alma Alonso Peironcely i Víctor Álvaro passen indiferentment de l’un a l’altre, en un magnífic treball d’assimilació lingüística. L’esforç no és tan recíproc de part dels actors quebequesos, Normand Bissonnette i Eva Daigle, que no obstant això ofereixen una interpretació sostinguda i enèrgica.
Aquesta proposta original de fer coincidir dues llengües en una obra de teatre, art de la paraula per excel·lència, prové del desig del director Philippe Soldevila de crear un espectacle en col·laboració amb Mercè Sarrias. Es tractava de posar en contacte les dues bandes de l’Atlàntic utilitzant les seves modalitats d’expressió respectives no només per il·lustrar dues realitats diferents, sinó per arribar al cor del nexe cultural que representa un idioma.
El fet d’utilitzar subtítols per uniformitzar la comprensió no molesta en cap moment el desenvolupament de l’acció, al contrari: poder escoltar dues llengües al mateix temps crea un ambient molt especial que va conquistar el públic de Quebec, on s’ha fet l’estrena de l’obra i que sens dubte agradarà també l’espectador català.
L’obra es podrà gaudir a la Sala Beckett fins el 9 de desembre, ocasió de penetrar en aquest univers doble que, segons els mateixos actors, sorprèn per les seves similituds, tant com els ha sorprès en el seu treball el fet d’adonar-se que la comunicació passa més aviat per les ganes d’entendre’s i escoltar-se, pels somriures i les mirades, i no pas per les paraules. Raó de més per deixar-se infiltrar pels ambients diferents de l’espectacle i deixar-se endur al Quebec per altres entonacions…
Es pot veure a: Sala Beckett
Text: Mercè Sarrias
Intèrprets: Éva Daigle, Normand Bissonnette, Víctor Álvaro, Alma Alonso Peironcely.
Envía una resposta