El passat dimarts dia 20 de novembre al Razzmatazz hi havia una festa. El Razzmatazz estava (i segueix) d’aniversari, i Mika i el seu públic ho vam celebrar en el que va ser una nit vibrant.
Als més fans del cantant poques, però grates i algunes de ben grans, sorpreses els hi esperaven. I és que Mika és molt actiu en les xarxes socials i només de seguir-lo pel seu facebook ja ens podiem fer una idea, de com a mínim, l’escenografia de l’espectacle. Orquestra, piano folrat en trencadís mirall, un fons amb senzill motius i ple de lunars, i un cor (dels que canten) a conjunt, era tot el que Mika necessitava per deixar-se anar sobre l’escenari. Elegantment vestit a l’estil anglès, amb barret, camisa blanca i uns tirants vermells, apareixia, allà a dos quarts de déu, el Sr.Mika sobre l’escenari del Razzmatazz movent el cos al ritme de “Relax, Take it Easy”. Vet aquí una de les primeres de les sorpreses dels seus fans, i és que el setlist de l’actual gira de Mika varia gairebé de concert a concert.
Han passat poc més de dos mesos des de la publicació del darrer (el quart) àlbum del cantant libanès, “The Origin of Love”, però sembla que ha estat temps suficient per a que les cançons que hi conté hagin calat bé en el seu públic. Pel seu pas pel Razzmatazz, Mika ens tenia preparats un total de 19 temes, dels quals 8 pertanyen a “The origin of Love”, 9 si contem el tema “Elle me dit”, inclòs en la versió estesa del disc. El cas és que qualsevol d’aquests temes va ser rebut gairebé amb el mateix entusiasme que èxits com “Grace Kelly” o “Love Today”. Podeu consultar i escoltar tot el setlist del concert en el nostre compte de Spotify.
Un rere l’altre, sense descansos ni ganes de fer-los, els temes es van anar succeint interpretats amb una posada en escena aparentment senzilla però plena de complicitat. Ja de bon començament Mika va dirigir les seves primeres paraules al públic en català, idioma que poc després canvià pel castellà, i que va fer l’esforç de mantenir en les seves converses durant tota la nit, malgrat els seus “mistakes” comprensibles i ben rebuts. El seu caràcter simpàtic, fins i tot diria que entranyable, de Mika i el bon rotllo que generen les seves cançons s’encomanava de forma natural entre un públic, tot s’ha de dir, també molt maco.
Entre els grans moments de la nit destaquen la versió que va fer de “Stardust” en clau més acústica o els moments al piano de “Stuck In The Middle” (i això que s’excusava de tenir un nivell al teclat similar al del seu castellà). Però la sorpresa més gran va ser sentir-lo cantar en castellà i per primer cop en el tema “Love You When I’m Drunk”: “Sólo te quiero, sólo te quiero, sólo te quiero, yo te quiero con una copa de más!”. Minuts després, en un gest tant modest com de bon nano, agraïa a una fan de les primeres fileres el fet d’haver-li facilitat aquesta adaptació moments abans del concert. A ell no li va faltar temps d’aprendre-se-la, ni valentia ni ganes de fer-la servir. No dubtaria que acabés convertint-se en senzill.
En total van ser uns 90 minuts en el que ni dalt ni abaix de l’escenari vam parar quiets, ni nosaltres, ni la banda, ni Mika ni els seus tirants. No va sonar el “Happy Ending” però si el vam tenir amb un bis: “Lollypop” + “We are golden”. I sí, aquella nit així ens va fer sentir: daurats!
a mi em va encantar el concert però sobretot MIKA!!! ^^