El cinema que gira al voltant del base-ball compta, com avantatge, amb el gran seguiment que té aquest esport en els Estats Units però s’ha d’enfrontar amb el desconeixement en països com el nostre. La història ha de mitigar aquests inconvenients unint elements que siguin el suficientment atractius. En el cas de “Golpe de efecto” l’atractiu són els seus protagonistes i els personatges que interpreten.
Clint Eastwood interpreta a un veterà observador de base-ball que porta tota la seva vida buscant els millors jugadors. Però la seva edat avançada li ha portat diversos problemes, sent el principal la pèrdua de visió. La seva filla decidirà viatjar amb ell a Atlanta per ajudar-lo en la seva feina i intentar reconduir una relació que ha estat marcada per la incomunicació.
Golpe de efecto és un drama familiar amb transfons esportiu que basa tota la seva força en els personatges protagonistes. Significa el debut en la direcció de Rob Lorenz, ajudant de direcció d’Eastwood en films com Los puentes de Madison, Mystic River i Million Dollar Baby. Només així s’entén que Eastwood estigui involucrat en un producte tan convencional, tot i que no dolent.
La història que ens explica la pel·lícula és completament previsible, amb girs i un final que s’anuncien des del primer minut. Però això no afecta greument a la construcció de situacions que resulten interessants i entretingudes i a l’intercanvi d’uns diàlegs bastant encertats i divertits. Principalment, la pel·lícula se centra en dos temes: el contrast entre vellesa i joventut i les habilitats que se suposen als dos estats, i les relacions familiars ens situacions de desestructuració, temes que es tracten amb certa obvietat però que permeten alguna que altra reflexió.
Eastwood dona vida a un personatge que en caràcter recorda al de Gran Torino (tot i que comparar ambdues pel·lícules és gairebé un pecat), un home gran malcarat i fred amb la seva filla. Davant tenim Amy Adams, una advocada que ha viscut per la feina i ha descuidat la seva vida privada. La relació entre tots dos és molt freda, marcada per la mort de la mare, i s’ha aixecat entre ells un mur d’incomunicació que dificulta fins i tot que puguin ajudar-se mútuament. El treball d’Eastwood i Adams és el més destacable de la pel·lícula; entre ells dos hi ha màgia i totes i cada una de les escenes que comparteixen estan plenes de veritat, amb independència de la bondat dels diàlegs que els acompanyen. Els acompanyen el sempre fantàstic John Goodman i el més que solvent Justin Timberlake, que de mica en mica està construint una carrera cinematogràfica decent.
Golpe de Efecto no és una pel·lícula sorprenent, ni destaca per les seves virtuts cinematogràfiques, ni té un guió espectacular. Però, miraculosament, la pel·lícula té alguna cosa que fa que funcioni i que resulti atractiva i emocionant. I compta, a més, amb dos actors que fan un treball excel·lent, superior al que història i guió requerien. Recomanable? Si voleu passar una bona estona al cinema i sortir feliços i contents, llavors sí que la recomano. Si espereu una gran obra, original i tècnicament innovadora, haureu de buscar alguna altra opció a la cartellera.
Envía una resposta