Surf, risc, constància i entrega són alguns dels ingredients d’aquest biopic sobre la figura del surfer nord-americà Jay Moriarity, que va morir molt jove i mentre practicava la seua passió a les Maldives. La pel·lícula teixeix la història personal i professional de l’esportista amb imatges espectaculars que conten la seua llegenda.
Jay Moriarity (1978-2001) era un jove, de Santa Cruz (California, EUA) amant del surf i del risc que va morir als 22 anys quan desafiava les ones i quan ja s’havia convertit en tot un mite per surfejar ‘Mavericks’. És el que ens conta la última pel·lícula del director Curtis Hanson (autor d’una filmografia tan distinta, on caben des de La mano que mece la cuna, LA Confidential fins a la pèssima Lucky You) que s’enfronta ací a un biopic amb tots els ingredients d’apassionar, sobre tot, als amants dels esports d’aventura i als fans del ‘somni americà’, d’aquells que pensen que amb esforç tot és possible.
Al capdavant, l’ imponent Gerard Butler (en el paper de Frosty Hesson), que es converteix en l’entrenador del protagonista i també en la figura paterna de la que manca el jove, a qui interpreten els actors Cooper Timberline (Jay jove) i Jonny Weston (Jay adult). Amb ells, un repartiment prou desconegut per al gran públic on només sobreïx la interpretació d’Elisabeth Shue (Kristy Moriarity, la mare): Abigail Spencer (Brenda Henson), Leven Rambin (Kim Moriarity, dona de Jay) i Devin Crittenden (Blond, l’amic traïdor i envejós que tot heroi necessita), són altres dels personatges que passen per la vida de Jay.
“Go keeper” (Ves més lluny, profunditza), li diu Hesson a Moriarity en un moment de la cinta, intentant que s’impliqui més en l’entrenament per aconseguir el seu repte. Una profunditat que ell assumeix i que als espectadors –que no tenen per què conèixer la història real- ens permet descobrir un jove madur i responsable, què sap què vol a la vida i per al que la família i l’amor són, junt al surf, el més important. És el mèrit més gran de la pel·lícula, pensem, aconseguir establir una empatia sòlida entre l’espectador i el protagonista, fent-los partícips dels seus guanys, fracassos i triomfs tot i que siguin aliens al surf i a les seus circumstàncies.
Per això deia a l’ inici que és una cinta per amants dels esports d’aventura (gaudiran amb les classes mestres que dona Hesson durant l’entrenament i, sobre tot, amb les espectaculars seqüències de les gegants ones de Califòrnia, per exemple), però també és adequada per als més idealistes, per als que encara es fascinen amb històries de somnis aconseguits encara que es trunquin quan no toca.
Envía una resposta