Fin
6Valoració

Quan David Monteagudo va veure publicada la seva primera obra, un drama apocalíptic, no podia esperar l’èxit aclaparador que tindria. Molt menys podia imaginar que un mes de novembre de 2012 veuria com s’estrenava l’adaptació al cinema de la novel·la. El “Fin” cinematogràfic és completament fidel a l’original, el que s’agraeix ja que no és molt habitual però que resulta una mica contraproduent per la pel·lícula.

Fin ens explica com un grup d’amics es reuneix després d’anys de poc contacte per recordar una de les millors nits de la seva vida, la que van viure en una casa de muntanya quinze anys enrere. Però no tots han assistit; falta un d’ells, aquell a qui anomenaven El Profeta. Els anys els han fet canviar però encara queden les velles amistats i també els enfrontaments. Per la nit, després de que s’apaguin les llums de forma inesperada, els amics veuran que les estrelles brillen més que mai. Pel matí, ni la llum ni els aparells elèctrics funcionen.

Jorge Torregrossa i els guionistes Sergio G. Sánchez i Jorge Guerricaechevarría han volgut fer una adaptació completament fidel al text original, mantenint l’estructura en dues parts de la història. Per una banda, tenim un drama generacional que ens parla d’un grup d’amics que han perdut el contacte i que pensen que en tornar-se a trobar-se les coses no hauran canviat. Però aquesta història, podríem dir que típica en el cinema espanyol, canvia completament quan la pel·lícula es converteix en la narració de l’apocalipsi. Els protagonistes es troben en un món en decadència, on les fonts d’energia no funcionen i la humanitat està desapareixent. La pel·lícula es converteix en una fugida contra rellotge en la que el grup d’amics tracta de trobar alguna resposta als enigmes que l’envolten.

Fin Jorge Torregrossa

Com he dit al començament, la fidelitat a l’obra original és la principal virtut del film però acaba resultant també el seu principal defecte. Algunes situacions que al llibre sí resultaven el suficientment emocionants resulten fluixes en pantalla. El nivell d’amenaça no es correspon de manera lògica  a la tensió que haurien de viure els personatges i s’haurien agraït petites variacions tant de la història com de la manera de plasmar-la per tal de crear una veritable sensació de perill.

El repartiment salva parcialment alguns d’aquests problemes i mostra la tensió necessària per poder transmetre la sensació d’irrealitat i terror que un troba en la novel·la. Maribel Verdú, Daniel Grao o Clara Lago s’esforcen per donar solidesa als seus personatges i per jugar a favor de la pel·lícula i fer-nos entrar en aquest terreny a mig camí entre el somni i la realitat. La resta del repartiment també està força correcte tot i que l’elecció d’Andrés Velencoso per donar vida a Hugo és una mica més discutible.

Fin és una interessant mostra de cinema fantàstic. Parteix d’un text potent ple de situacions que tenen més força escrites que en pantalla i manté la reflexió sobre el destí inexorable i sobre la por en una situació irreversible. No és una pel·lícula perfecta però sí un producte fet amb ofici, amb bones interpretacions i un to oníric que ens ajuda a entrar en la història.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X