"Entre extraños" de Jo Walton
8Valoració

Guanyadora del Premi Nebula 2011 i del Premi Hugo 2012, “Entre extraños” és una novel·la molt poc convencional. Aquests dos premis ràpidament són referència de fantasia i ciència-ficció i l’última novel·la de Jo Walton conté ambdues coses, però d’una manera sorprenent.

Morwenna (Mori) Phelps és una adolescent que va perdre la seva germana bessona en un incident on ella també va patir danys permanents a la cama. Mori s’escapa de casa i de la seva mare per buscar refugi en un pare que les va abandonar. Les seves ties l’envien al col·legi Arlinghurst, una de les millors institucions per noies del país. A través del seu diari seguirem la vida de Morwenna durant un període molt determinat de temps i aprendrem de la seva obsessió per la ciència-ficció i de la màgia que l’envolta.

Des de les primeres pàgines, Entre extraños no deixa indiferent. Quan un inicia la seva lectura sabent que ha guanyat premis tan importants, aquests guardons són una llosa inevitable que modifica les nostres percepcions. A mesura que passen les pàgines un es troba amb el diari d’una adolescent que arriba a un col·legi nou i que es converteix en la noia amb pocs amics, estranya i completament fora de lloc. L’evolució de Mori és una història milers de cop vista i això no és possiblement el que podríem esperar d’una novel·la que ve precedida de tan altes expectatives.

Però si un segueix explorant el llibre, dos aspectes sobresurten a banda de les seves qualitats tècniques: la integració natural de la ciència-ficció i la màgia. La ciència-ficció és la principal afició de Mori que omple les pàgines de llistats d’autors i comentaris sobre llibres, com podríem imaginar que hauria fet la mateixa Jo Walton durant la seva adolescència. La ciència-ficció és un exercici referencial i principalment un joc que busca la complicitat d’un espectador que s’hagi iniciat en el gènere de la mateixa manera. És, per tant, una gran festa de nostàlgia, interessant (pel llarg llistat d’autors i obres), però que per aquells no tan versats en la ciència-ficció resultarà menys atractiva.

És l’aparició de la màgia el que fa que el llibre creixi en qualitat i profunditat. Mori pot veure fades, fa referència a l’interès de la seva mare en la bruixeria i ens explica de manera tangencial que la seva germana va morir per culpa de la màgia. Però tota l’estona la història se’ns presenta des del punt de vista de Mori, recurs narratiu que ens permet dubtar del nivell de versemblança de la història que ens explica. Forma realment la màgia part del seu món o pel contrari és la manera que té Mori d’explicar la seva vida i assumir el seu patiment? El llibre és ambivalent en alguns aspectes, lleugerament clar en uns altres però sobretot convida  a la reflexió, a formar part del viatge entre realitat i ficció que ens proposa. Aquesta capacitat de jugar amb el lector i d’involucrar-lo en tot el procés narratiu és una de les virtuts principals de la novel·la, la fa destacar per sobre de moltes de les mostres del gènere i justifica en gran mesura la rebuda tan entusiasta.

Entre extraños no és una novel·la fàcil. Bé, és fàcil de llegir perquè Jo Walton és una  escriptora intel·ligent i amb habilitat a l’hora de mantenir l’atenció del lector. Però no és gens fàcil formar part d’ella, perquè requereix participar de l’experiment, deixar-se portar pels pensaments de Mori per després decidir quina és la nostra interpretació dels fets. I més que parlar de fades o d’autors clàssics, aquesta és la veritable màgia del llibre.


Editorial: RBA
ISBN: 9788490063965
Pàgines: 362 pàgines
Preu: 18,00 €

Nascuda a Gal·les i resident a Canadà, va guanyar el Premi John W. Campbell al millor autor novell en 2002 per la seva novel·la "The King’s Peace" i en 2004 va obtenir el World Fantasy per "Garras y colmillos", a més d'acumular nombroses nominacions als premis més prestigiosos del gènere. Autora de novel·les de fantasia i ciència ficció, també ha publicat poesia i dissenyat jocs de rol. Amb la seva última novel·la, "Entre estraños", ha guanyat el premi Nebula 2011 i l'Hugo 2012.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies