Tot i que algunes de les sèries més mítiques de la televisió han tingut en el sobrenatural i el suspens fantàstic elements fonamentals, el terror com a tal no és un gènere que abundi a les ficcions televisives. Potser perquè un terreny plagat d’ensurts, escenes desagradables i violencia no seria presisament un en el què moltes cadenes (i els seus anunciants) es sentin còmodes. I potser també perquè no es el mateix fer una pel.lícula de por que haver de jugar amb els ingredients del gènere per mantenir una ficció que enganxi setmana rera setmana. Sigui com sigui, la temporada pasada FX va aconseguir tot un èxit amb la seva arriscada aposta per “American Horror Story” i això ha influit en què una de les cadenes més majoritaries aquest any s’hagi decidit a donar llum verda a un projecte com “666 Park Avenue”.
El 666 Park Avenue és en realitat el Drake, l’edifici número 999 de la famosa avinguda de Nova York. Situat en una zona privilegiada, entre les seves parets hi viuen un bon grapat de residents i també un munt de secrets i misteris sobre la seva llarga historia. Quan la plaça d’administrador de l’edifici queda vacant, la parella formada per Henry Martin (Dave Annable) i Jane Van Been (Rachael Taylor) es presenten com a candidats. Tot i la reticencia inicial, el matrimoni propietari que viu a l’àtic, format per Gavin (Terry O’Quinn) i Olivia Doran (Vanessa Williams), els acaba donant la feina i de pas un dels apartaments perquè visquin al mateix bloc.
Així Henry i Jane entraran en un món de luxe, festes i prestigi que mai havien sommiat, però també es veuran cada cop més atrapats per la part fosca de l’edifici i dels seus nous veïns. Sobretot Gavin Doran, un home capaç de donar-ho tot i també de prendre-ho tot a aquells que necessiten la seva ajuda. Mentre Henry començarà a fer carrera política i adquirir fama empès pel seu nou protector, la Jane es toparà de ple amb fantasmes, assassins, societats secretes i les conseqüències d’històries del passat que fan que el Drake no sigui un edifici qualsevol.
Tot i que el Drake sigui un edifici gran i ple de gent, la sèrie es fixa en un grup relativament reduit, cosa que dóna agilitat als capítols. Dels inquilins actuals, a més dels Doran, coneixerem el jove matrimoni format per en Brian (Robert Buckley) i la Louise (Mercedes Masöhn), la Nona (Samantha Logan), una adolescent orfa que suposadament viu amb una àvia a la que ningú no aconsegueix veure mai, en Tony (Erik Palladino), l’enigmàtic i voluntariós conserge, i l’Alexis, l’atrevida assistent de la Louise que intenta seduir el Brian. La resta de personatges són secundaris i es va introduint en histories del present i del passat que van fent avançar la trama. Aquesta no té una estructura de procedural amb un cas per capítol sino que va fluint poc a poc, aportant cada setmana nous misteris, revelant una mica més sobre els poders i intencions dels Doran i tot el que amaga el Drake.
Sense resultar espectacular, la rebuda de la sèrie per part de la crítica ha estat bona. A Metacritic el pilot aconseguia una nota mitja de 61 per part de la premsa i fins un 7,1 per part del public. Tants uns com altres hi veuen una sèrie amb possibilitats tot i que a priori la consideraven bastant innnecesaria i amb risc de caure en un munt de tòpics ja vistos. Ara, si hem de fer cas a les audiències molts d’aquells que hi veien possibilitats a l’inici s’han anat sentint decepcionats. El pilot el van veure prop de 7 milions de persones, molt menys del que la cadena esperava, però aquesta xifra ja havia baixat als 4,9 milions al tercer capítol i segueix caient setmana a setmana. En principi la ABC va encarregar uns quants guions més però tot sembla indicar que a “666 Park Avenue” no li queda gens de futur per davant.
Personalment crec que una aposta pel terror no és per quedar-se a mig camí i en aquest sentit qui s’apunta a una sèrie d’aquest gènere ho fa a per totes amb propostes com ‘American Horror Story’. Més que a la sèrie de FX, ‘666 Park Avenue’ a mi em recorda una versió molt allargada de la pel.lícula “Pactar con el diablo” amb Al Pacino, Keanu Reeves i Charlize Theron.
Però en la proposta de la ABC tot sembla una versió light i descafeinada. Els recursos al terror prenen la forma de fantasmes, portes i parets que canvien de lloc, objectes que desapareixen, assassins del passat que tornen al present,… tot molt clàssic i poc original, i cap d’ells no aconsegueix realment inquietar ni sobresaltar l’espectador. També en l’apartat interpretatiu podriem dir que el cast està correcte però poc més. Jo i l’audiència en general esperavem sobretot un personatge més diabòlic i sinistre de Terry O’Quinn. I vistos ja 6 capítols, tot i que intuim en ell una personalitat maquiavèlica, tampoc imposa ni és prou evident com per enganxar. Tret de dos assassins, al resta de personatges tampoc no fan ni por ni respecte, des de la càndida parella protagonista a la pròpia dona de Gavin interpretada per Vanessa Williams. Els misteris del Drake sí que van apareixent mica en mica, però de manera massa lenta i no prou tenebrosa.
Si us van les emocions fortes i el terror de cridar o tancar els ulls a cada ensurt, aquí no les trobareu. Si us agrada el punt transgresor, irònic i fins i tot una mica pujat de to de ’American Horror Story’ aquí tampoc l’hi trobareu. ‘666 Park Avenue’ és molt més clàssic que tot això, molt més “light” i, sincerament, si ens posem a passar por, fem-ho com cal en un altre canal.
666 PARK AVE
Creador: David Wilcox
Guionistes: Gabriella Pierce, David Wilcox, Leigh Dana Jackson, Mimi Won Techentin
Director: Robert Duncan McNeill
Intèrprets: Rachael Taylor, Dave Annable, Terry O'Quinn, Vanessa Williams, Robert Buckley, Mercedes Masöhn, Helena Mattsson
Música: Trevor Morris
Durada dels capítols:45 minuts
Data d'estrena: 30 de setembre de 2012
Emissió: ABC
Web oficial
Envía una resposta