El divendres 16/11/2012 els Shearwater aterraven de nou a la [2] de l’Apolo per tal de presentar el seu últim treball, “Animal Joy” (Sub-Pop, 2012).

Mitja hora més tard del pactat (tot i que ja s’avisava a l’exterior de la sala) els Shearwater van aparèixer a l’escenari de la [2] de l’Apolo que malauradament només estava a la meitat (o menys) de la seva capacitat.

Això, no obstant, no va ser impediment per a que ens oferissin un concert molt animat i que va pagar totalment la pena. La primera cançó va sonar una mica freda, una mica distant, però amb la segona “Animal Life”, el públic de la sala va demostrar que eren pocs però incondicionals i la cosa va anar in crescendo.

Jonathan Meiburg va demostrar un cop més que té una veu magnífica, que sap dosificar i graduar segons les necessitats, que gaudeix fent música i a més ho sap encomanar a l’audiència. Tot i tenir l’aparença d’un noi de 20 i pocs anys, està cap als 37 i això es nota en el seu savoir faire. Va estar molt simpàtic i xerraire (bastant en castellà) esperonat, segons ell, pel vi espanyol 🙂

Shearwater a la [2] de l'Apolo

Aquest últim treball de la banda, en el qual va estar centrat bàsicament el concert, té més guitarres i més estridència del que era habitual als altres discos, i ho van aprofitar per oferir un concert enèrgic i potent. Shearwater no són un grup populista, però amb el nou disc, segons paraules del propi Meiburg, buscaven, a més d’explorar noves tendències, obrir-se cap a nous oïents a més dels que ja tenien arrel de la seva anomenada “trilogia” (“Palo Santo”, “Roots” i “The Golden Archipelago“). Així, el so que hem pogut sentir al disc, i amplificat al concert, és menys delicat i més rocker/guitarrer, però amb la intenció de mantenir la poètica que els caracteritza.

Menció especial mereixen el bateria i el baixista del grup, que juntament amb Meiburg no van parar quiets ni un moment, semblaven posseïts per una energia contagiosa… i alhora feien semblar estaquirots als dos altres membres (guitarra i teclats-guitarra). Passió i bona feina que anava animant i escalfant progressivament l’ambient de la 2 de l’Apolo.

Una llàstima que hi hagués tan poca gent, perquè no només tenen un directe digníssim, sinó que l’últim disc, més guitarrer  com hem dit, ajuda a l’energia global de la banda i estic segura que hagués agradat a més gent que potser no és tan fan d’altres discos de Shearwater.

Con a punts àlgids del concert destaquem l’esmentada “Animal Life” (una joia), “You As You Were” i “Breaking the Yearlings”, de l’últim disc i “The Snow Leopard” (que va guanyar la votació popular) i “Rooks” de discos anteriors.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada