I de sobte, una mirada t’atrapa i et subjuga. Vols quedar-te indefinidament en aquell iris, observar tots els seus colors i matisos, tornar-lo a veure cada vegada que desperta un nou dia.
Durant uns quants dies, ni vols ni necessites res més. Aquella mirada gris omple el teu món, anul·la qualsevol altra referència vital. T’entén, t’enamora, t’ho dóna tot.
Et preguntes com és possible que no l’haguessis vist mai abans. No és nova a la teva ciutat, estàs pràcticament segura de que te l’havies creuat abans… però no saps ben bé perquè ha estat ara i amb un llampec determinat quan ha conquerit el teu cor.
Vius en una mena de llimb indolor i plaent amb la teva petita mirada particular, fins que de cop, t’assalten els dubtes: saps que no ets la primera, que tothom té un passat, i et debats entre investigar i conèixer cada detall de la que ja consideres “la teva” mirada, o no saber res més que el que t’ha enamorat d’ella. I si mires enrera i resulta que et decep?
Però després penses que tu tampoc ets perfecta, que segur que hi hurà errors, però que aquests errors l’hauran fet com és ara, i que la mirada actual, la que tu acabes de conèixer, t’agrada tant que compensarà qualsevol cosa que et pogués no agradar del seu passat.
I investigues, i efectivament, no tot t’agrada. Però mires el present amb els ulls benevolents del teu jo enamorat i en un moment determinat decideixes deixar de furgar el passat i centrar-te en el present. El present que vols viure intensament amb la teva mirada especial.
La mirada es diu “Animal Life”. El cos pertany a Shearwater. I aquesta que us escriu està desitjant tenir una trobada personal amb tots dos el proper 16 de novembre a la 2 de l’Apolo, on la banda de Texas estarà presentant el seu disc “Animal Joy”. Jo només vull anar allà i seguir deixant-me enamorar…
Shearwater
Per qui encara no els conegueu, Shearwater són una banda de indie rock formada a Texas al 1.999. A la seva prolífica carrera compten ja 8 discos, l’últim dels quals “Animal Joy” (Sub Pop, 2012) és el que ens venen a presentar en directe. Tot i haver patit diversos canvis en la formació, el grup segueix liderat per un dels seus fundadors, el vocalista i guitarra Jonathan Meiburg, acompanyat pel bateria Thor Harris i la Kimberly Burke encarregada del contrabaix i l’elèctrica. Per aquest darrer disc, però han comptat amb el recolzament adicional de Stack Andy (de Wye Oak) a la guitarra, teclat i saxofon, Scott Brackett als teclats, Cully Symington a la bateria extra, Sam Lipman al clarinet i Elaine Barber a l’armònica. Una gran varietat sonora doncs, que dota la seva música d’ua gran capacitat de crear atmosferes que transiten del més minimalista al més experimental, però sense perdre mai la qualitat intensament personal que caracteritza el seu so. Una personalitat que es veu encara exaltada en els seus directes on són famoses les seves orquestracions i els jocs de percutius.
Envía una resposta