Fa poc més d’un any, en la seva anterior actuació a Barcelona, el grup de New Jersey The Gaslight Anthem va prometre que ens tornaríem a veure aviat. I de nou van visitar-nos ahir a la Sala Apolo, en aquesta ocasió per presentar-nos el seu quart disc ‘Handwritten’ i demostrar que després d’haver comptat amb l’empenta clau de Bruce Springsteen o els Foo Fighters son ja una banda amb entitat propia.
L’ estil musical de The Gaslight Anthem potser és dels de no complicar-se massa la vida, però el seu rock’n’roll ultraguitarrer ha aconseguit sonar coherent i impecable en quatre discos carregats de temes emblema. A més d’ells diuen que és d’aquelles bandes amb un so autèntic que aconsegueixen sonar igual en directe que als seus enregistraments. I ahir vam tenir ocasió de comprovar-ho en una còmodament plena Sala Apolo.
Amb impecable puntualitat, a les 21:00 del vespre pujaven a l’escenari. Per si no tinguessin prou guitarres a la formació, per la ocasió n’havien sumat un tercer que enfundat amb la camiseta del Barça es va guanyar la complicitat del públic des del primer moment. Acompanyava al bateria Benny Horowitz, els altres encarregats de les 6 cordes, Alex Rosamilia i Alex Levine, i sobretot al líder del grup, un Brian Fallon que pujava a escena amb el somriure de anem a passar-nos-ho bé.
“Handwritten” es posava a la venta a finals de juliol i des d’aleshores els seus fans han tingut temps de sobres d’assimilar i fer-se seus el bon grapat d’èxits continguts en els seus quinze talls. Amb un d’ells ‘Mae’ i la seva oda als ulls de Bette Davies, el grup iniciava el concert, que va donar un extensíssim repàs a l’àlbum, incloent al setlist la mateixa ‘Handwritten’, ‘45’, Here comes my man’, l’enèrgica ‘Howl’, ‘Mulholland Drive’, ‘Two much blood’ o els bonus track ‘Blue Jeans & White T-Shirts’ i ‘Blue Dahlia’.
Però també fou destacable la revisió als discs anteriors, sobretot ‘The ’59 Sound’ (2009) del que van sonar el tema homònim, ‘Old White Lincoln’, ‘Film Noir’, ‘Casanova, baby!’, ‘Miles Davies & The Cool’, ‘Here’s looking at you, kid’ o ‘The backseat’. La representació de ‘American Slang’ (2010) corria a càrrec de les cançons ‘Old Haunts’, ‘The Queen of Lower Chelsea’ i la pròpia ‘American Slang’ als bisos. Mentre que del seu primer disc ‘Sink or swim’ (2007) vam poder recuperar ‘I’da Called You Woody, Joe’ i ‘Angry Johnny and the Radio’.
Un setlist on tot va sonar a un uniforme alt nivell (encara ressaltat per aquesta tercera guitarra), i a la vegada amb matisos i canvis de ritme, propi de la trajectòria d’una banda que s’ha mantingut fidel al seu estil. Una manera de fer que retorna a aquell rock d’històries, amb aquelles cançons que ens expliquen coses amb veu sincera fugint de les tornades fàcils i deixant-hi tota l’ànima de què són capaços. Per arrodonir-ho van oferir una excel·lent versió del tema de Bob Dylan ‘Changing of the guards’ amb el que havien col·laborat amb Amnistia Internacional. I també continus comentaris de Fallon, autèntic amo de la sala, que divertit es va dedicar a interactuar amb els fans explicant que tot i les seves arrels irlandeses no aconsegueixen tocar a Dublin per falta de sales disponibles, riure’s dels horaris de la sala que després dels concerts funciona com a discoteca, presentar el noi que els ven les samarretes a la gira o bromejar amb les dificultats que tenia per veure el setlist enganxat a terra per falta de llum.
Quan després de quasi dues hores d’actuació, el concert concloïa amb ‘Great expectations’, les expectatives dels assistents al concert estaven més que complertes. I és que de guitarres i bon rotllo mai no n’hi ha massa.
Setlist
1. Mae
2. The '59 Sound
3. Handwritten
4. Old white Lincoln
5. 45
6. Here comes my man
7. I'da Called You Woody, Joe
8. Angry Johnny and the Radio
9. Film Noir
10. Howl
11. Casanova, Baby!
12. Miles Davis & The Cool
13. Blue Dahlia
14. Old haunts
15. The Queen of Lower Chelsea
16. Changing of the Guards (Bob Dylan)
17. Here's Looking at You, Kid
18. The backseat
Bisos:
19. She loves you
20. Mulholland Drive
21. Too much blood
22. American Slang
23. Blue Jeans & White T-Shirts
24. Great Expectations
Envía una resposta