Sinister
6Valoració

Quan es va estrenar ‘El exorcismo de Emily Rose’, no teníem gens clar el que anàvem a trobar en la pel·lícula. Però Scott Derrickson va estar molt encertat amb el film, integrat per una bona historia i amb bones dosis d’intriga, terror i ensurts. Derrickson ara ens presenta ‘Sinister’, un film que s’encabeix en el subgènere del terror denominat ‘found footage horror’, en les que els protagonistes troben uns enregistraments que mostren imatges d’assassinats o fenòmens sobrenaturals.

Sinister ens explica la història d’Ellison, un reconegut autor de novel·les policíaques basades en fets reals. Ellison es va movent per diferents pobles en la seva recerca de casos sobre els que escriure. En la seva nova casa troba una caixa amb fragments d’estranyes pel·lícules rodades en Super 8. La seva anàlisi el podria portar a resoldre el misteri de l’assassinat d’una família que va viure molts anys enrere en la mateixa casa i ser l’origen del seu nou èxit. Però el projecte ben aviat es convertirà en una cosa molt més terrorífica que posarà en perill tant a ell com a la seva família.

Sinister no és una film original, ni ho pretén. Ens explica una història milers de cops narrada, ens ofereix una resolució i uns ensurts que ja hem vist (i darrerament molt en produccions com les de la saga Paranormal Activity) i els personatges no són el més important de la història. Vol dir això que Sinister no funciona? De cap manera, funciona com un rellotge si un entra a la sala de cinema completament conscient del que va a veure i es deixa atrapar per la proposta de la pel·lícula.

Sinister

Derrickson sap dosificar la intriga amb una explicació raonable de la trama sense sobresaturar a l’espectador d’ensurts que el portin al límit. L’espiral de bogeria en la que cau el protagonista està molt ben portada i és creïble, tot i que s’han d’admetre els clixés propis del gènere (com per exemple, caminar per la casa a les fosques). El final, una mica previsible, i uns ensurts d’última hora que estan fora de lloc baixen una mica el nivell global, però res que sigui massa greu. Ethan Hawke està molt correcte i algunes de les escenes i diàlegs amb la seva família són bons i gens habituals en les pel·lícules del gènere, el que aporten un plus de profunditat a la història.

En resum, Sinister no és la pel·lícula més original que podreu trobar a la cartellera però de les propostes que ens arriben dintre del gènere de terror sí que és una de les més interessants per la correcció de la història i la intensitat formal del treball de director i actors.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies