”El mètode Grönholm”, l’obra de Jordi Galceran estrenada en més de 60 països, amb prop de 2.500.000 espectadors i amb unes crítiques immillorables arribarà, de la mà de TVC i Versatil Cinema, a la petita pantalla. L’adaptació la dirigeix Enric Folch i està interpretada pels mateixos actors que varen triomfar al teatre: Jordi Díaz, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Boixaderas.
L’obra de teatre original ha estat definida “com una divertida i estimulant radiografia de les tensions i els conflictes del món laboral, un retrat àcid i punyent de les lluites de poder, de la competitivitat ferotge, del salvi’s qui pugui que impera en la nostra societat contemporània”. A tots els països on s’ha representat l’obra, la reacció ha estat unànime: sembla que a tot arreu hi ha empreses com Dekia i candidats amb el perfil de Ferran Augé. I possiblement sigui aquesta universalitat, la clau de l’espectacular recorregut i del reconeixement internacional.
“El fet de buscar feina ens ha passat a tots”, explica Jordi Galceran, que signa també l’adaptació televisiva: “és l’obra de teatre traslladada al llenguatge cinematogràfic”.
La relació de Galceran i Folch ve de lluny i sempre hi ha hagut bona sintonia entre tots dos. Folch explica: “El Jordi (Galceran) em va enviar una de les primeres versions de l’obra”. “Recordo un passi al que em van convidar abans de l’estrena i la sensació que havia vist una cosa diferent, un espectacle que havia pitjat un botó inesperat, un reflexió tant divertida com transcendent sobre la natura humana. Per això ara es mostra tant satisfer de poder dirigir l’adaptació a la televisió “amb el repte i la il.lusió de ser fidels al text”. Tot dos van estar d’acord sobre com havia de ser: “Vam quedar d’acord que en cap cas havia de ser teatre filmat, sinó una transformació a un nou llenguatge, sense trair el text sinó, essent fidel, enriquint-lo amb un nou to narratiu, visual. L’aventura de portar-la a la televisió, potser el mitjà de ficció més viu actualment, és una responsabilitat evident però molt atractiva”, diu el director.
La sala on es troben els quatre candidats ara té dos espais. Hi ha una terrassa on surten quan se’ls encomana fer una prova. I el fet que puguin sortir no canvia per res l’ambient opressiu. De fet, explica Folch, “els estem contemplant com si fos una mena de gran germà, o com si fossin uns ratolins en un laberint”. Sovint, en l’adaptació de textos teatrals es produeix una tendència a deixar respirar la història, és a dir, a treure escenes a l’exterior i “no sempre amb un criteri justificat”, diu el director. “No obstant nosaltres hem volgut preservar la unicitat del decorat que tanca als protagonistes durant l’hora i mitja d’acció. Argumentalment és important que sigui així, però això no implica que haguem de renunciar a recursos audiovisuals que el muntatge teatral no podia desenvolupar”.
El rodatge s’ha fet en dues setmanes a l’edifici IMAGINA i la seu del Consorci de la Zona Franca, localitzacions que reflecteixen l’elevat estatus de la companyia, situada en el pis superior d’un gratacel modern.
Els actors
Els actors Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Díaz repreen els personatges que “van fer seus com una segona pell al llarg de centenars de representacions. No és poc el mèrit d’aquest quartet d’actors que va tenir molt a veure amb l’èxit aconseguit”, segons Enric Folch. Així els espectadors es retrobaran a la petita pantalla amb el maleducat Ferran Augé (Jordi Boixaderas), l’escrupolós Enric Font (Lluís Soler), la molt feminista Mercè Degàs (Roser Batalla) i el temperamental Carles Bé (Jordi Díaz).
Els quatre actors coincideixen que si bé tenien molt per mà les interpretacions teatrals no els ha costat gens canviar al llenguatge televisiu. “El director ens ha marcat el camí diferent” expliquen Soler i Díaz. I l’’ambient no és el mateix “no tens la resposta immediata del públic”, apunta Boixaderas. El resum és que s’han trobat molt a gust: “després de 10 anys interpretant els personatges, tot està més aposentat”, afegeix Batalla.
El director ha tingut un interès especial en aprofundir en una aspecte que sovint les diferents adaptacions teatrals han deixat fora i que la càmera permet mostrar: petits detalls dels comportaments dels personatges que seran més endavant entesos a mesura que l’obra es va desplegant, petites coses que la càmera ens pot fer veure i que només prenen sentit quan anem sabent la veritat.
“El Mètode Grönholm”, tot un referent
“El Mètode Grönholm” és ja un referent per al teatre català i espanyol. Com diu Enric Folch, “ja no es pot pensar en optar a una feina sense pensar en Grönholm, igual que tota una generació no podia ficar-se al mar sense pensar en Tiburón”. És, sens dubte, un gran moment per traslladar a la televisió aquest humor, enginy, ironia, diàlegs i personatges, el combat els quals ja s’ha convertit l’obra en un clàssic arreu del mon.
Però és que a més la trajectòria internacional no pot ser més espectacular. Ara s’acaba d’estrenar a Los Angeles on “la rebuda de la crítica ha estat fantàstica” explica Jordi Galceran. I l’any que ve probablement es podrà veure a Boadway “on l’única autora estrangera que hi ha estrenat una obra contemporània és Yasmina Reza”. I explica com a curiositat que a Alemanya “se n’han fet 140 muntatges diferents” i que a “Argentina va durar tres anys en cartell”.
Anteriorment, “El Mètode Grönholm” havia estat adaptada al cinema per Marcelo Pyñeiro, però “l’adaptació cinematogràfica va mantenir únicament l’anècdota com a punt de partida. Tant el contingut com el perfil dels personatges, les proves que aquests havien de superar i fins al propi desenllaç eren diferents al text original”, recorda Galcerán. “Fins al to era diferent, deixant al costat el to còmic i apostant pel to dramàtic”, conclou l’autor.
Envía una resposta