Submarine
7Valoració

A Richard Ayoade la majoria el coneixereu com el Moss de Els informàtics (IT Crowd). Però aquest actor de cabell afro despentinat i inseparables ulleres de pasta negra també li agrada posar-se darrera la càmera. Al seu currículum hi havia tv movies, una sèrie i un documental quan al 2010 va signar el primer llargmetratge apadrinat per Ben Stiller com a productor.

Inexplicablement “Submarine”, que es basa en una novel.la de Joe Dunthorne, encara no havia arribat a les nostres pantalles, i només s’havia pogut veure en el festival online Atlantida que la va destacar com a film de clausura.

Pero ara per fi, ja podem conèixer l’Oliver Tate (Craig Roberts), un noi de Gales que viu les angoixes adolescents més típiques, però de qui podrem sentir els pensaments i veure les coses que imagina. Això mentre s’enfronta al moment crucial del primer amor, la primera experiència sexual, les baralles a l’institut, el distanciament amb un pare depressiu i l’aparició d’un exnovio de sa mare que el fa témer que els seus pares s’acabin divorciant. Mentre Oliver va fent front a aquestes situacions anirà madurant i aprenent.

El film és una d’aquelles cintes independents que saben retratar temes que en el fons no tenen massa d’original, però que es llueixen en la forma. Els protagonistes son una parella del més corrent, quasi antiromàntica, que s’allunya de la imatge idíl·lica de moltes pel·lícules sobre adolescents. L’Oliver i la Jordana, i els seus pares, aconsegueix que les seves corrents vivències t’atrapin en gran part per com estan representades i en part perquè tots ens hi podem sentir més identificats que en un conte de fades d’un institut plegat d’adolescents perfectes.

Submarine

Intel.ligentment Ayoade ens col.loca al mig dels pensaments de l’Oliver, carregats d’humor negre i aconsegueix fer de la tristesa d’ell i el seu entorn, una historia quasi entranyable.  També es recrea en l’aspecte visual amb tots els mitjans a l’abast, primeríssims plans, fragments sense so, càmera lenta… per subratllar tant de les imatges reals com de les que corresponen a imaginacions o reflexes de l’estat d’ànim dels personatges. I per arrodornir-ho, ho vesteix amb una banda sonora composada per Andrew Hewitt i amb diverses cançons d’Alex Turner, dels Arctic Monkeys.

Potser no és 100% original, però “Submarine” és una proposta fresca i divertida, amb bons actors i bona banda sonora, que ni en els moments lleugers ni en els més dramàtics perd el sentit de l’humor.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies