El Nom
7Valoració

Arriba la versió catalana d’una obra d’èxit a l’escena francesa, escrita per Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte. Els dos estan darrera, a més, de la versió cinematogràfica que es va estrenar fa un parell de mesos i que encara es pot trobar a la cartellera. En aquesta ocasió, Joel Joan dirigeix un text adaptat per Jordi Galceran, i podem dir que en general conserva gran part de l’encant original.

Vicenç, un triomfador de més de quaranta, està a punt de ser pare per primera vegada. És convidat a sopar a casa de la seva germana Isabel i el seu cunyat Pere, on coincidirà amb una amic de la infantesa, el Claudi. Mentre esperen l’Anna, la futura mare, comencen a parlar sobre la paternitat. Una revelació sobre el probable nom del nen iniciarà el caos.

El nom ens parla de les relacions familiars i de l’amistat, de les coses que amaguem a les persones més properes i de la facilitat que tenim per fer mal sense gairebé adonar-nos. En aquest cas tenim un grup de persones molt proper i que pensen que ho saben tot dels altres però a mesura que avança la història ens adonem de la quantitat de secrets que amaguen i reflexionem sobre com dosifiquem la informació en les nostres relacions personals. Les converses dels protagonistes parlen de l’amor, de la família i del passat dels personatges i a poc a poc van descobrint un entramat d’aparences, de coses no dites que està a punt de posar en perill les seves relacions.

El nom Teatre Goya Codorniu

El text de l’obra (tant l’original com la versió de Jordi Galceran)  és molt enginyós, ple de diàlegs ràpids i de rèpliques humorístiques, amb nombroses referències culturals. El text en català està completament adaptat, tant localitzacions com referències de tot tipus i l’adaptació en general no fa mal a l’obra. El punt de partida de la discussió, el nom del nen (i prefereixo no revelar de quin nom es tracta i que ho descobriu vosaltres), funciona a la perfecció i és imaginable en el context d’una conversa entre un grup d’amics; tot i així, era una excusa que funcionava millor en l’original francès que en la versió catalana. Petit problema a banda, a partir d’aquesta excusa l’obra explora l’honestedat i el veritable significat de l’amistat i posa en entredit unes relacions pretesament sòlides. L’únic punt negatiu és un final que abandona parcialment la ironia i s’introdueix en territoris més ensucrats.

L’escenari és bàsicament l’espai del menjador de la casa d’Isabel i Pere, un espai senzill però perfectament funcional per les pretensions de l’obra. Les actuacions del repartiment  estan a l’alçada del que l’obra demanda, especialment Sandra Monclús i Lluís Villanueva, que donen als seus papers diferents matisos més enllà de la comèdia esbojarrada. Joel Joan, Xavi Mira i Mireia Piferrer també estan força sòlids però cauen un punt en una exageració que es pot assumir però pot molestar una mica.

El nom és un text molt divertit, esbojarrat i també reflexiu. La versió catalana manté les mateixes virtuts tot i que personalment jo l’he trobada menys divertida que la versió cinematogràfica. No obstant, ens garanteix una hora i mitja de riures i una bona estona de discussió sobre les reunions familiars.


Es pot veure a: Teatre Goya Codorniu
Text: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière
Intèrprets: Joel Joan, Lluís Villanueva, Xavi Mira, Sandra Monclús i Mireia Piferrer

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies