Seguint amb les històries d’amor impossibles i amb un toc sobrenatural, arriba a la CW, “Beauty and the Beast”, una sèrie descrita com una moderna història d’amor amb un gir procedimental. Remake de la sèrie dels anys 80 protagonitzada per Linda Hamilton i Ron Perlman, aquesta nova Bèstia se’ns ha tornat, sorprenentment, un top-model. Perquè la bellesa està en l’interior, però deixem-la també en l’exterior que queda millor a les fotos de promoció, deuen haver pensant els executius de la cadena.
Anem a pams. Catherine “Cat” Chandler (Kristin Kreuk, “Smallville“) és una detectiu d’homicidis de NY que no aconsegueix superar el seu tràgic passat. Quan era una adolescent, Cat va ser testimoni de l’assassinat de la seva mare a mans de dos homes. Cat hauria estat assassinada també, però algú, o alguna cosa, la va salvar. Ningú la va creure en el seu moment, però ella sempre ha estat segura que no va ser un animal el que va atacar als assassins, era humà.
Cat forma equip policial amb Tess Vargas (Nina Lisandrello, “Nurse Jackie”). Són companyes de feina i bones amigues. Treballen en incomptables casos d’homicidi sota la supervisió del seu cap, Joe Bishop (Brian White, “The Shield”). Cat també s’ha fet íntima d’altre company de treball, el metge forense Evan Marks (Max Brown, “Els Tudor”), amb qui té una relació de flirteig que podria convertir-se en alguna cosa més si ella ho permetés.
En el capítol pilot les pistes d’un nou cas condueixen Cat fins a un atractiu doctor anomenat Vincent Keller (Jay Ryan, “Terra Nova”), suposadament mort a l’Afganistan. Cat però descobrirà que Vincent és viu, que ha estat amagat durant els últims deu anys i que amaga més d’un secret. El principal és que quan s’enfada, es converteix en una bèstia terrible incapaç de controlar la seva força. Cat s’adona que Vincent és l’”animal” que la va salvar la nit de la mort de la seva mare. L’anomalia de Vincent és fruit d’un experiment militar defectuós, que va acabar amb els seus companys de tropa i que ha fet que es mantingui amagat des de llavors, amb l’ajuda del seu amic J.T. Forbes (Austin Basis, “Una vida inesperada”).
Entre Cat i Vincent s’estableix una mena de pacte, que de mica en mica es va convertint en una complexa relació personal/professional plena d’atracció perillosa per a tot dos. Els aguditzats instints, la increïble força i la compassió humana de Vincent seran una gran ajuda per a Cat a l’hora de dur als criminals davant la justícia.
Sí, “Beauty and the Beast” però oblideu-vos de bèsties peludes, d’ullals esmolats. Oblideu-vos d’allò tant maco de què la bellesa està en l’interior. La CW sap perfectament que on estigui un rostre atractiu i un cos musculat, el demés són contes de Disney passats de moda. Per això la Bèstia de la CW és un top-model, un noi catxes i atractiu a qui únicament li han posat, estratègicament, una cicatriu en un costat de la cara. On és la Bèstia doncs? Doncs que quan Vincent s’emprenya es torna molt poc atractiu –i qui no- al més estil Hulk, però sense tornar-se de color verd. Ja veieu, “Beauty and the Beast” és un poti-poti curiós. O sigui li han posat de nom “La bella i la Bèstia”, però podria haver estat “El jove Hulk i l’ex-novia de Superman” sense cap mena de problema.
Clar que aquest no és el màxim problema, és més aviat un fet curiós. La sèrie té altres mancances més greus com la falta de química entre Cat i Vincent (perquè amb els ulls de xaiet degollat de Kristin Kreuk no n’hi ha prou), uns secundaris de molla més sucosa, uns casos policials més interessants a cada capítol i una trama global amb cap i peus i que ens garanteixi les ganes de continuar veient la sèrie setmana rere setmana. El conjunt de “Beauty and the Beast” no funciona per cap de les dues bandes, ni com història d’amor impossible perquè no aixeca passions ni com a procedimental policíac perquè els casos no tenen interès.
La sèrie es va estrenar amb unes bones dades d’audiència (al voltant de 3 milions d’espectadors), cosa fàcil tenint en compte que s’emet en un horari amb poca competència i que aprofita l’empenta que li dóna tenir a prop seu “Diaris de vampirs”. Però poc a poc la sèrie ha anat caient en audiència fins a perdre la meitat d’audiència en el segon capítol i continuant la caiguda lliure en el tercer.
Les crítiques a Metacritic no són tampoc bones. La crítica especialitzada li deixa la nota en un 3.4, afirmant entre moltes altres coses que “està mal escrita” i que “li falta la calidesa de la sèrie dels 80 i que the Beast és més Hulk, que no pas una versió moderna de la Bèstia” però els usuaris no la deixen arribar ni al 3.
“Beauty and the Beast” és una sèrie o per romàntics molt, molt empedreïts no massa exigents respecte a la resta de trames que s’hi mouen -amb dificultat i de to avorrit- i que hauran oblidar que, suposadament, allò està basat en un conte clàssic (o en un film de Disney o en una sèrie dels 80) o per fans de Kristin Kreuk o Jay Ryan.
BEAUTY AND THE BEAST
Creadors: Sherri Cooper i Jennifer Levin
Guió: Sherri Cooper i Jennifer Levin
Directors: Rick Bota, Gary Fleder i P.J. Pesce
Intèrprets: Kristin Kreuk, Jay Ryan, Max Brown, Austin Basis, Nina Lisandrello i Brian J. White
Durada dels capítols: 45 minuts
Data d'estrena: 11 d'octubre de 2012
Emissió: Dijous a la CW
Web oficial
Envía una resposta