Qui no recorda les aventures de dues dones cansades de les seves vides, anomenades Thelma & Louise, que acabaven llençant-se al buit després d’un viatge en cotxe amb inesperats girs? O, encara que potser menys, les dones del Clan YaYa segrestant una jove Sandra Bullock per explicar-li la veritat sobre la seva mare i la vida al sud dels Estats Units?  O la lluita de Julia Roberts per redefinir-se a si mateixa després de descobrir la infidelitat del seu marit a “Algo de que hablar”? Totes aquestes històries van sortir de la ploma de la Callie Khourie, que ara es llença a escriure i produir una sèrie de televisió en una de les grans apostes de la ABC per aquesta temporada.

I com no podia ser d’altra manera, Khourie retorna un cop més a aquest fil que li és propi, amb dones fortes però enfrontades a nombroses dificultats i dilemes que les obligaran a redescobrir-se i reinventar-se. En aquest cas escull el món de la música per ambientar la seva història, un ambient que per desgracia no sol abundar prou a les ficcions televisives i que pot donar molt de joc per un drama d’aquest estil.

Benvinguts a “Nashville”, la meca de la música country. La Rayna James (Connie Britton) ha estat durant dues dècades la reina d’aquest gènere musical, venent milers de discos, esgotant les entrades de les seves gires i aconseguint l’adoració dels fans. Però el món de la música evoluciona i ara són els adolescents i les seves descarregues al iTunes els que decideixen qui són els nous ídols musicals. Mentre la carrera de la Rayna comença a notar signes d’esgotament, una jove anomenada Juliette Barnes (Hayden Panettiere) puja com l’espuma amb un estil country més proper al pop, un caràcter més atrevit i unes lletres que connecten amb la gent més jove.

Mentre la Rayna es veurà forçada a reinventar-se i fer les paus amb els errors del passat per poder mantenir la seva carrera, la Juliette voldrà demostrar que no és només una noia frívola ni un fenomen prefabricat des de la discogràfica. El seu primer objecte de disputa serà Deacon Claybourne (Charles Esten), exnòvio i líder de la banda de la Rayna a qui la Juliette pretén incansablement contractar com a compositor per poder fer per fi la música que li agrada realment.

Però a “Nashville” també hi ha altres fronts oberts. El pare de la Rayna és un important magnat que farà un estrany moviment estratègic convencent al marit de la seva filla, en Teddy (Eric Close), de que es presenti com a candidat a alcalde de la ciutat. Això enfrontarà la família amb un dels seus millors amics i també candidat a l’alcaldia. I per la seva banda, la Scarlett (Clare Bowen) una innocent escriptora de poemes i un jove guitarrista sense massa fortuna (Sam Palladio) descobriran que junts poden tenir futur en el món del country, despertant el recel del nòvio d’ella, un jove compositor que porta temps intentant que alguna discogràfica li doni una oportunitat.

Hayden Panettiere, Charles Esten i Connie Britton a "Nashville"

Entre la crítica, “Nashville” ha tingut una acollida excel.lent, amb una nota mitjana de 84 a Metacritic i diversos mitjans que li donen un 10 rodó. De fet, per ara és la nova sèrie d’aquest any més ben puntuada pels crítics. Però per desgracia les audiències no estan acompanyant a la sèrie. Després d’una arrancada del pilot fregant els 9 milions d’espectadors, a la segona setmana, el número va caure un 28% fins als 6,7 milions, afectada per l’estrena de la segona temporada de ‘American Horror Story’ a la mateixa hora (curiosament la sèrie que Connie Britton protagonitzava l’any passat).

El fet que la sèrie giri sobre el món d’un estil de música tant genuinament nordamericà també fa témer alguns que fora de les fronteres dels Estats Units, la sèrie tingui problemes per atrapar espectadors, encara que les trames que s’hi desenvolupen siguin bastant universals.

Així que ara mateix és incert si aquesta xifra de seguidors es mantindrà estable o seguirà baixant. Però esperant que sigui el primer, perquè crec que la sèrie s’ho mereix, la ABC la segueix promocionant com la ficció revelació que cal tenir en compte aquest any i pretén seguir preparant més capítols.

Nashville’ està clar que és una sèrie en primer lloc pels amants de la música i sobretot del country. Molts dels protagonistes són cantants, músics o compositors d’aquest gènere i les cançons que interpreten, els seus somnis, el seu procés creatiu,. etc. tenen una presència molt important a cada capítol. A més la sèrie està rodada allà mateix i hi apareixen constantment els seus racons més emblemàtics, com el mític Bluebird Café. Així en aquest primer aspecte, “Nashville” respira amor i respecte pel lloc i el tipus de música al que fa honors, comptant amb T-Bone Burnett (guanyador de 12 Grammy i marit de Callie Khouri) com a coordinador musical de la sèrie.

Scarlett (Clare Bowen) i Gunnar (Sam Palladio), els joves debutants

Però a partir d’aquí, “Nashville” s’erigeix com un drama dels de tota la vida (alguns hi veuran un clàssic culebrot), capaç de tocar moltes tecles i mantenir així diversos fronts d’interès oberts que atrapin l’espectador. Hi ha la lluita entre les dues dives musicals, la consagrada en declivi i la jove en ascens (estupenda Connie Britton i prometedora Panettiere), però també tensions romàntiques, intrigues polítiques, conflictes familiars, negocis tèrbols, reflexions sobre els canvis que està experimentant el món de la música, els paràmetres de la fama o el rol de sexes. Això, pel meu gust la fa una sèrie més rica i interessant que si s’hagués focalitzat només en el món del country i dóna molt joc en cada capítol.

Un altre aspecte que en destacaria és la construcció de personatges i més directament des de la seva presentació, que al primer capítol és magnífica i assenta les bases pels posteriors. El guió del pilot arrenca de seguida contraposant el caràcter de les dues protagonistes d’una forma excel.lentment entenedora, posant-les davant d’unes breus situacions que ens deixen veure el fonamental del seu caràcter, la seva forma d’entendre la música i la vida. Però a partir d’aquí, tant la Rayna i la Juliette, com la resta de personatges van mostrant les seves llums i ombres, que no tot és el que sembla i que cadascun amaga coses bones i dolentes. Això aporta riquesa als personatges i els fa interessants, complexes i capaços de sorprendre, allunyant-se d’un judici de blanc o negre per part de l’espectador.

Rayna y Deacon, parella artística sobre els escenaris i amb una exrelació mal resolta

La trama també resulta bastant sòlida. Des del principi es té clar de què es vol parlar i la història va allà on vol en cada moment. Sí que es van obrint diferents fronts, però no es perd plantejant misteris ni enigmes que no portin enlloc sinó que cada situació serveix per entendre una mica més del passat i present dels protagonistes, les seves vides i les seves carreres.

En conjunt doncs, tot i ser un drama de tall bastant clàssic, “Nashville” em sembla una sèrie ben treballada a nivell de guions i personatges, ben posada en escena i amb amplitud de temes com per interessar. I si a sobre us agrada la música, sobretot el country, no ha de faltar a la vostra llista d’aquesta temporada.



NASHVILLE
Creadora: Callie Khouri
Guió: Callie Khouri
Director: R.J. Cutler
Intèrprets: Connie Britton, Hayden Panettiere, Charles Esten, Eric Close, Clare Bowen, Sam Palladio, Powers Boothe
Coordinació Música: T-Bone Burnett
Durada dels capítols: 45 minuts
Data d'estrena: 10 d'octubre de 2012
Emissió: Dimecres a la ABC
Web oficial


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies