Terrados
5Valoració

Leo i els seus amics tenen 30 anys, no tenen feina, cobren l’atur i es dediquen a passar l’estona als terrats de la ciutat. Desmotivats per una crisi econòmica que destrossa les seves expectatives de futur, aprofiten aquest temps de passotisme per reflexionar sobre quí són, què volen i cap a on van.

Rodada en tres setmanes i amb un pressupost de 12.000.-€, Terrados és el resultat d’una aventura, la d’un grup de gent que decideix involucrar-se en un projecte. I al capdavant de tot l’equip, un personatge polifacètic com Demian Sabini, incansable director, actor i productor del film. Està clar que per fer cinema avui dia, l’essencial és tenir cura de les pròpies conviccions, una cosa que Sabini no deixa de banda en cap moment.

L’argument de Terrados presenta una varietat de personatges que comparteixen aquest espai tan característic com és el terrat dels edificis. Leo és un jove advocat desencantat de la professió. El seu millor amic és Mario, un emprenedor que ha vist com el seu vaixell s’enfonsava com a conseqüència de la crisi. Ana és la parella de Leo i no acaba d’entendre què fa perdent el temps entre terrat i terrat enlloc de buscar feina. I al seu voltant, altres nàufrags del tsunami econòmic que miren de sobreviure amb l’ajuda del subsidi, dels pares o de negocis recent encetats sense garanties de supervivència.

Polèmics són els que viuen de l’atur com si fos la millor cosa que els ha passat mai, perdent el temps i ignorant la realitat des de les alçades. Aquí és on el director sembla que ensenya les urpes, assenyalant una realitat que costa de criticar perquè sovint amaga un drama, però que hi és. Fins a quin punt és legítim prendre’s l’atur com unes vacances indefinides? Però Sabini s’apiada i justifica aquest comportament amb la temporal pèrdua existencial del personatge. És clar que la dificultat existeix, és palpable a qualsevol cantonada, però també les poques ganes de progressar i esforçar-se. Fixem-nos en les paraules que posa en boca del personatge de Mario, quan recrimina la manca de ganes de superar-se i treballar al personatge de Leo. I igualment Ana, que es mira la seva parella com si es tractés d’un desconegut.

Terrados Demian Sabini

Terrados és una pel·lícula feta amb bona voluntat i sobretot enginy, i amb un estil que es troba a mig camí entre Los lunes al sol de León de Aranoa i el realisme exacerbat de Rosales a La soledad. El director se’n surt i lloem el resultat obtingut i la difusió assolida per la pel·lícula (Premi del Públic al Festival de Cinema de Valladolid), però trobem a faltar profunditat en el guió. La metàfora del terrat, com a espai per ignorar la realitat des de les alçades, funciona fins a cert punt, però hi ha moments en què es converteix en excessiva. No tot pot funcionar ni moure’s des d’allà. I si és així… per què? ¿Per què no un parc, un garatge o qualsevol altre espai? L’aposta de Sabini és correcta i obre nous camins, però encara li queda molt per recórrer -i segurament ho veurem!-.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies