El Teatre Lliure estrena una obra de màxima actualitat. Jordi Casanovas, autor i director de l’espectacle, aborden el tema de la independència de Catalunya, partint de les condicions econòmiques actuals i d’actituds i reaccions perfectament reconeixibles.
Miquel Raventós és el primer candidat independentista amb possibilitats reals d’aconseguir majoria a les pròximes eleccions a la presidència. Periodista fins poc temps abans, Miquel decideix liderar la societat després d’un infructuós debat polític que ell moderava. L’ambient a Catalunya i Espanya és més hostil i dur que mai: el partit en el govern està fent tot el possible per eliminar aquest nou rival, els ultres i detractors el volen veure mort. Tres dies abans de la jornada electoral, Miquel desapareix. Ni la seva dona ni el seu fill saben donar explicacions i el futur del país és cada cop més incert.
Pàtria reflexiona sobre el sentiment de pertinença, el territori, la independència de Catalunya i fins i tot l’art a partir d’un drama situat en un present/futur fictici però amb moltes connexions amb la realitat actual del país. Jordi Casanovas ha escrit un text molt cinematogràfic, ple de flashbacks, amb una narració molt fragmentada que va construint la història fins completar el trencaclosques que es planteja en els primers minuts. Casanovas ens presenta un text molt valent, que mostra actituds ràpidament identificables, que des de la ficció retrata realitats que els mitjans de comunicació no poden i que contraposa diferents visions d’aquest sentiment d’independència. El retrat de la classe política és dur (i lamentablement, molt real) però l’autor no converteix Miquel Raventós en el salvador de la humanitat, sinó que l’acaba equiparant a la resta de col·legues en el món de la gestió pública en algunes de les seves decisions. El conjunt és un text satisfactori, emocionant, amb les dosis de reflexió i drama suficients com per mantenir l’atenció dels espectadors.
Copyright David Ruano
La posada en escena és senzilla però funcional. És un text amb continus salts espacials i temporals, i per identificar aquests canvis s’utilitzen projeccions sobre l’escenari que indiquen la localització i el moment temporal en el que ens trobem. No acaben aquí els recursos audiovisuals: uns títols de crèdit de pel·lícula o sèrie de televisió, presentacions fetes en PowerPoint, petits documentals, o pantalles de mòbil en les que diferents personatges estan escrivint tweets. L’escenari és ample i diàfan, amb només quatre taules que els mateixos actors van movent per anar composant els diferents espais on tenen lloc els esdeveniments de l’obra. Com dèiem, una posada en escena senzilla però que emfatitza l’impacte del text.
La perfecció de Pàtria es recolza també en el fantàstic treball d’un repartiment completament implicat. Fent múltiples personatges, servint de narradors de la història, protagonitzant escenes en anglès, el repartiment s’enfronta al text amb entusiasme i amb excel·lents resultats. Francesc Orella convenç donant vida a Miquel Raventós, i dona una gran imatge de líder, de persona capaç de moure les masses amb discursos plens de seny. Lluïsa Castell i Marcel Borràs interpreten a la dona i al fill de Raventós, dos personatges de gran importància pel futur del protagonista i de Catalunya a causa dels descobriments que faran al llarg de l’obra. Àlex Casanovas (enorme fent de polític estirat o de presentador de late night), Rosa Vila o Fermí Reixach completen un repartiment sense fissures.
Pàtria és una obra realment interessant perquè està d’actualitat però, sobretot, per la gran qualitat del text i la posada en escena. Us recomano una visita al Teatre Lliure, ja que un treball de tant nivell no mereix passar desapercebut.
Es pot veure a: Teatre Lliure
Text: Jordi Casanovas
Intèrprets: Marcel Borràs, Àlex Casanovas, Lluïsa Castell, Francesc Orella, Fermí Reixach, Rosa Vila
Envía una resposta