Looper
8Valoració

A l’any 2074 ja s’han fet possibles els viatges en el temps, però són il·legals. Només els utilitza la màfia per desfer-se de les seves víctimes sense deixar rastre. Lliguen de peus i mans algú, l’envien 30 anys enrere i allà un ‘looper’ l’elimina i es desfà del cos. Al passat ningú sap res del mort i al futur no hi ha cadàver per engegar una investigació. El crim perfecte.

El Joe (Joseph Gordon-Levitt) és un d’aquests loopers. Es presenta al lloc i l’hora que li indiquen, dispara a la víctima que li envien del futur, fa desaparèixer el cadàver i cobra una recompensa en plata. Fred i sense remordiments. Però un dia la persona que s’apareix davant seu perquè la mati és ell mateix, el Joe del futur (Bruce Willis). La lluita d’un per complir la seva missió i seguir amb la seva vida i la de l’altre per no perdre els records acumulats en els últims 30 anys i destruir el qui serà el futur cap de la màfia, ho posa tot potes enlaire.

Looper’ ha estat la sorpresa tapada d’aquest any en que hem vist grans produccions superheroiques i films de gran pressupost molt esperades. Amb un pressupost molt menor, va arribar a les pantalles nord-americanes sense fer tant de soroll i el públic i la crítica l’han aplaudit com un dels grans films d’aquest 2012. Mèrits? Un bon grapat. I el principal artífex té nom i cognoms: Rian Johnson.

Joseph Gordon-Levitt a "Looper"

En una de les trobades entre el Joe del futur i el del present, el primer li diu al segon que no pensa explicar-li els ets i uts dels viatges en el temps perquè s’hi podria passar tot el dia i tampoc seria capaç de fer-ho d’una manera que resulti completament lògica. I aquesta frase es tota una declaració d’intencions de Rian Johnson sobre la seva pel·lícula. ‘Looper’ no és alta ciència-ficció que es perdi en les normes i funcionaments dels viatges en el temps preocupant-se de tancar totes les implicacions que podrien tenir. El fet que aquests viatges siguin possibles s’explica per sobre amb unes poques normes bàsiques i es converteixen en l’excusa per donar pas a parlar d’altres coses.

El guió de Johnson fa que la premissa de la sinopsi sigui això, un mer punt de partida per una trama fàcil de seguir i que posa el focus en temes molt més mundans, en els sentiments, en les decisions morals, en l’amor, la culpa, la redempció… Aquest és un moviment intel·ligent i que demostra un cop més que Johnson és un director/guionista molt preocupat per la construcció de la historia, quasi més que per posar-se darrera la càmera. I també per una sòlida construcció dels personatges i és que aquí són ells i les seves emocions els que condueixen una historia que tampoc deixa de banda l’acció, aconseguint un equilibri rodó entre l’emocionant i l’emotiu.

Bruce Willis a "Looper"

Els dos personatges principals són la mateixa persona (per obra i gràcia de l’inquietant maquillatge que fa que Gordon-Levitt s’assembli més a Willis), però tenen objectius i maneres de pensar oposades. Els dos actors fan un gran treball interpretant les dualitats de la seva versió de Joe. El primer (un Joseph Gordon-Levitt que es retroba amb Rian Johnson després de fer-se conegut amb la seva primera col.laboració a ‘Brick‘), és un addicte buit per dintre que intenta mantenir la falsa idea de sentit en la seva vida. El segon, un home aferrat al record de la dona que el va salvar, però que tampoc dubta a recórrer a la violència més descarnada per intentar canviar el futur. I entre ells, un bon grup de secundaris con Emily Blunt, Jeff Daniels, Paul Dano o el petit i inquietant Pierce Gagnon.

També l’estètica segueix la mateixa filosofia. ‘Looper’ parla d’un món futur però ho fa en un entorn molt reconeixible, amb pocs elements futuristes i sense passar-se en l’ús d’efectes especials, els assassins utilitzen trabucs i després de presentar-nos una ciutat del 2044 grisa i plena de desesperació, part de la historia passa en un entorn rural de pols i camps de blat. A l’hora de posar el seu guió en imatges, Johnson sap escollir amb habilitat els tempos de les seves escenes, quan recórrer a la càmera ràpida o quan pausar les imatges, quan inserir flashbacks i flashforwards, posant sempre la forma al servei de la historia i les emocions dels personatges.

Amb tot això, ‘Looper’ conté elements que sonaran d’aquí i d’allà, des de ‘Terminator’ a ‘Blade Runner’ passant per moltes altres, però construeix una trama original i intel.ligent de ciència-ficció, on la ciència i la ficció no ofeguen sino que impulsen les histories de les persones que la protagonitzen.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies