Últim dia de Festival, dia de cues i de grans afluències de públic. Alguns títols molt esperats es projectaven avui a l’Auditori i en acabar la jornada les sensacions són molt positives. A més, dia de premis que han deixat com a gran triomfadora a “Holy Motors”.
LOOPER
La cloenda del festival és una de les pel·lícules més esperades de l’actualitat, èxit de crítica i de públic, Rian Johnson s’ha atrevit amb una de viatges en el temps. En un futur no pas tan llunyà, viatjar en el temps serà una realitat. Això sí, serà una operació il·legal, de la qual es valdrà el crim organitzat per a enviar al passat aquells individus que els fan nosa, mitjançant un sicari que no deixarà cap empremta física ni temporal. Joe és un d’aquests assassins a sou, un looper eficaç i de sang freda; però quan els seus caps decideixen tancar la seva “línia de treball”, s’haurà d’enfrontar ni més ni menys que al seu jo del futur.
El guió equilibra amb intel·ligència l’acció i el desenvolupament de personatges convertint Looper en una pel·lícula complexa i rica, lluny dels blockbusters actuals. Johnson comentava en roda de premsa que “en una producció de viatges en el temps no cal que tot quadri però sí que es respectin un conjunt de regles i la coherència interna”. I aquest és un dels punts més forts del film, la coherència. La pel·lícula explica clarament unes regles del joc que va mantenint i respectant al llarg del metratge. Gordon-Levitt fa una interpretació molt mesurada creant un personatge amb el que pots identificar-te i Willis i Blunt són uns companys de repartiment perfectes, amb papers rics i interpretacions més que correctes.
Una bona historia amb diàlegs significatius i molta acció són els elements principals de Looper, una gran pel·lícula de ciència-ficció que ha fet gaudir durant dues hores a un Auditori totalment ple.
THIEVES
Des de Corea del Sud ens arriba una pel·lícula de lladres al mes pur estil Ocean’s Eleven. Choi Dong-hoon dirigeix un film d’acció amb tocs d’humor i de drama i molts personatges. Popie i els seus companys es traslladen a Macau per a organitzar un robatori. Quan hi arriben, descobreixen que darrere del cop hi ha l’antic soci de Popie. La idea és robar un diamant que val una fortuna i que es coneix com la “llàgrima del sol”. Però ningú d’ells no sap que cadascú té una idea ben particular respecte al pla.
Uns títols de crèdit a l’estil d’una sèrie de televisió ja anuncien un repartiment coral i una gran quantitat de personatges i relacions. El guió resol amb nota aquesta complicació i presenta els personatges amb claredat. Amb una mica d’atenció no hi ha possibilitat de pèrdua i la pel·lícula es gaudeix de principi a fi sense un moment de descans. Moltes traïcions, personatges enfrontats, morts i bones escenes d’acció són les claus d’un film de pretensions limitades però que compleix a la perfecció com a gran film d’entreteniment.
OUTRAGE BEYOND
L’última pel·lícula de Takeshi Kitano és la continuació d’Outrage, una producció sobre la màfia japonesa. En aquesta ocasió ens situem uns anys després dels fets de la primera part quan el clan Sanno s’ha recuperat de les lluites internes. Però aquesta tranquil·litat és només aparent perquè la sortida de la presó d’Otomo, el personatge interpretat per Beat Takeshi, implicarà nous enfrontaments internes i amb la gran família rival.
Outrage Beyond és molt similar a la primera part, uneix breus dosis d’acció amb un gran quantitat de personatges i complexes relacions. La pel·lícula s’inicia amb una llarga escena amb veu en off que intenta posar-nos en antecedents i que resulta una petita mostra del que anirem trobant en la resta de metratge: contínues converses, variades famílies i membres i un nombre ingent de traïcions. Poc acostumats a aquest món, la història resulta difícil de seguir i és fàcil perdre’s amb tant nom, però Kitano té tant de talent (fins i tot en les seves obres menys inspirades) que el procés acaba sent entretingut i millora molt en la mitja hora final.
BEASTS OF THE SOUTHERN WILD
L’última pel·lícula que he vist en aquest Festival de Sitges és una de les més interessants que s’han projectat. Aquest drama fantàstic ens explica la història de Hushpuppy, una noia de sis anys i una mica salvatge que viu amb el seu pare en una comunitat anomenada The Bathtub. Quan el seu pare es posa malalt i les inundacions amenacen el seu entorn, Hushpuppy veurà posades a prova la seva força i capacitat de resistència.
Beasts of the Southern Wild és una pel·lícula d’una bellesa impressionant, un gran conte que ens explica molt de la naturalesa humana, de l’amor, de la supervivència i de l’esperit de comunitat. The Bathtub és un lloc on la gent viu feliç tot i que té molt poc i està en continu perill. Per Hushpuppy això ha estat fonamental, però la falta de la seva mare i el caràcter dur del seu pare són les coses que realment l’han marcat. En el fons, aquesta pel·lícula dirigida per Benh Zeitlin ens parla dels valors fonamentals que tots compartim i del sentit de pertinença, i ho fa des de la senzillesa, des dels ulls d’una nena. Un guió molt ben acabat (amb pocs diàlegs però amb molt significat), una acurada realització tècnica i una música meravellosa converteixen a Beasts of the Southern Wild en una de les joies d’aquesta 45 edició del Festival de Sitges que arriba a la seva fi.
Envía una resposta