Perversiones sexuales en Chicago
6Valoració

A La Villarroel i fins el 4 de novembre, podem trobar Perversiones sexuales en Chicago, text de David Mamet,  que aquests dies té dues obres seves a la cartellera barcelonina -l’altra és Oleanna, al Romea- en una adaptació de Roberto Santiago. Dirigida per Juan Pedro Campoy i amb quatre rostres que resulten força coneguts als seguidors de la ficció televisiva espanyola.

Danny i Bernard, amics inseparables, surten una nit a un bar de copes amb l’objectiu universal de sempre: lligar. Allà coneixen la Joan i la Deborah, amigues i companyes de pis. La química entre el Danny i la Debbie serà pràcticament instantània -a l’inrevès del que passa amb els seus amics- i serà a través de la seva relació que s’anirà desenvolupant la resta de l’obra.

A través dels ulls dels quatre personatges, però focalitzant especialment en la relació que comença entre la Debbie i el Danny, explorarem els misteris que enclouen les relacions homes-dones.

D’entrada pot semblar un tema força gastat, però el text de Mamet (i l’adaptació) és enginyós, àcid, divertit i, encara que força explícit, és tan realista i divertida que no podem evitar sentir-nos reflectits en més d’una ocasió.

Passarem, doncs, pels inicis de la relació Danny-Debbie, per aquells moments enganxifosos i ensucrats que agraden tant quan els vius en primera persona i es transformen en francament insofribles quan ens toca exercir de testimoni extern; vivim els consells i avisos dels amics que no ho acaben de veure clar; veiem evolucionar la relació i vivim també les primeres discussions i dificultats, així com les conseqüències de tot plegat.

Una escenografia mínima fa que centrem tota la nostra atenció en els quatre actors protagonistes, que estan francament bé. Naturals, creïbles, intensos i aguts. Una mica nerviosos, però això és normal tenint en compte que era la segona representació.

Perversiones sexuales en Chicago La Villarroel

Menció especial per a Fernando Gil en el seu paper de Bernie. El personatge en si ja és un bombonet: el típic amic solter, una mica misogin, que se’n riu del mort i de qui el vetlla, golferes i simpàtic alhora… però és que a més Gil el defensa meravellosament.

Els altres tres actors (Úrsula Corberó com a Debbie, Cristina Alcázar com a Joan i Javier Pereira com a Danny) també estan esplèndids en les seves actuacions, cosa que fa que l’espectacle sigui força recomanable.

En definitiva, un espectacle àgil, divertit, modern i actual (malgrat el text és del 1974 no es nota gens) que ens parla de l’amor, del sexe (sobretot) i en definitiva de les relacions de gènere d’una manera desacomplexada, cínica, atrevida i divertida. No calen artificis ni massa elements més que uns bons actors, un bon text i un tema universal per tal de passar una bona estona.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page


Es pot veure a: La Villarroel
Text: David Mamet
Intèrprets: Fernando Gil, Úrsula Corberó, Javier Pereira, Cristina Alcázar.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies